ENTRENADORS (XVIII)

ENTRENADORS (XVIII)

Aprofitant que aquest cap de setmana no hi ha jornada, us deixem l'entrevista a la darrera incorporació al planter d'entrenadors, el Lluís Bernat, que torna a casa després de molts anys. Aquí teniu:

1- Nom i cognoms
Lluís Bernat Molina.

2- Equip que entrenes aquesta temporada 2012-2013. Quins objectius et marques?
Entreno l’Infantil "A" amb dos objectius clars; que els nois segueixin millorant de forma individual i col•lectiva i quedar entre els tres primers. Això és el que ens vam marcar a principi de temporada. De moment va la cosa molt bé.
A més a més, entreno el sénior A masculí de Les Corts junt amb el Xavi Peradalta. L’objectiu era clar; fer un equip de futur i pujar dos anys seguits (de Preferent a Territorial aquesta temporada i de Territorial a 3ª Nacional l’any vinent. A veure què passa!).
També he tingut la sort de que el Xavi Peradalta m’oferís l’oportunitat d’estar de segon entrenador al Sénior "A" femení que com tots sabeu juga a 2ª Nacional. Amb les noies, per sobre de tot, el meu objectiu és aprendre molt perquè tenim un equipàs.

 

3- Quins equips (diferents clubs i/o categories) has entrenat al llarg dels anys?
Bé, la llista és llarga perquè ja fa uns quants anys que entreno. Vaig començar entrenant a Les Corts, més o menys, des del 94 fins al 99 (diferents equips dins d’A.E. Les Corts i de Joventut Les Corts perquè llavors anaven de la mà). Recordo que vaig portar un Prebenjamí, un Infantil que va ser sotscampió de Catalunya i un Juvenil al que ara seria la categoria Nacional. Aleshores em vaig desvincular uns anys del futbol sala per motius laborals i hi vaig tornar al 2005.
La temporada 2005-06 entreno, junt amb el Jordi Soler, el Metacom a Nacional B (ara dita 3ª Nacional) i som campions després d’un any meravellós.
La temporada 2006-07 segueixo fent dupla amb el Jordi Soler al Metacom a Nacional A (ara, 2ª B) fins que faltant set jornades pel final ens destitueixen per culpa dels resultats.
No torno a entrenar séniors fins la temporada 2009-2010 en que, fent dupla, de nou, amb el Jordi Soler, ens fem càrrec del F.S. Bar Mi Casa a Nacional A (ara 2ª B). L’any següent el Jordi decideix plegar i, amb l’ajuda del Yeray Martín, fem una gran temporada amb el F.S. Bar Mi Casa i quedem tercers de Nacional A.
La temporada següent, la 2011-2012, deixo el F.S. Bar Mi Casa per poder dedicar tot el temps necessari al C.E. Jesús-Maria i entreno el seu equip sénior a Segona Divisió Catalana i després d’un gran any quedem campions.
I, ara, com ja he explicat abans, entreno al Sénior "A" masculí de Les Corts a Preferent Catalana amb l’ajut del Xavi Peradalta.

Pel que fa a la base, la temporada 2005-2006 vaig entrar al C.E. Jesús-Maria del qual he sigut coordinador fins la present temporada. Hi he entrenat a molts equips (escolars i federats) i tot tipus de categories (benjamins, alevins, infantils...) però la gran majoria de temporades he estat portant el Juvenil Nacional. Me n’enduc un munt de grans records i la sort d’haver entrenat a molts i molt bons jugadors.

4- En quins equips has jugat de jugador?
Com a jugador vaig començar de ben petit, llavors no era tant normal com ara, i amb vuit anyets formava part de la Penya Barcelonista Les Corts (futbol 11). Hi vaig estar molt a gust però una mala experiència amb un entrenador una mica dèspota em va portar a l’A.E. Les Corts a jugar a futbol sala. Era el lloc on jugava el meu germà Ignasi i jo buscava quelcom menys competitiu (com ha canviat tot des de llavors al Club!). I em van tractar tant bé que mi vaig quedar molts anys. Vaig arribar com a infantil de primer any i vaig marxar de juvenil de segon. Va ser una decisió difícil perquè aquí tenia els amics però vaig anar a jugar a Nacional B amb l’Arenys de Munt. Tot i que va ser una gran experiència, l’any següent, Les Corts em va oferir la possibilitat de tornar i no ho vaig dubtar. Era el meu últim any de juvenil i volia tornar a jugar amb els amics de tota la vida. A més a més, llavors hi havia un sénior afiliat al Club que estava a Nacional A i m’oferien la possibilitat de jugar-hi, també (aleshores no havien de passar 12 hores entre un partit i un altre perquè un jugador hi participés). Allà vaig coincidir amb el Xavi Peradalta, entre d’altres, com a jugador. Quins temps! Jajaja.
De primer any de sénior (l’afiliació de Les Corts amb el sénior de Nacional A es va trencar a primers de setembre i vam haver de buscar-nos la vida) vaig anar a jugar al F.S. Sant Vicenç a Nacional B i malgrat que vaig començar molt bé vaig patir una lesió important i em vaig perdre gran part de la temporada. La següent vaig jugar al Monistrol de Montserrat a Nacional A.
Llavors ens plantem a la temporada 1998-1999 i la temporada 1999-2000 que vaig estar al Canet al que llavors era Divisió de Plata (ara 2ª Nacional). Malgrat que d’inici no tenia gaires minuts amb el pas del temps vaig disfrutar com mai i vaig revertir la situació. Van ser dues temporades màgiques.
Aleshores, per motius laborals, amb 22 anyets (molts encara s’emprenyen quan ho dic) vaig decidir plegar com a jugador. I malgrat que hi va haver algun intent (bastant fallit, jajaja) de tornar les pistes ja només m’han vingut de gust des de la banqueta.

5- Quin és el millor record que tens de futbol sala, tant de jugador com d’entrenador?
Cada dissabte, quan vaig camí d’algun pavelló, recordo grans anècdotes i a persones entranyables. Em considero una persona molt afortunada i després de tants i tants anys crec que en guardo moltíssims. Però crec que, per sobre de tot, com a grans records conservo l’amistad i l’apreci que m’ha mostrat tothom al llarg dels anys. Semblo un avi parlant així. Jajaja.

Si n’he de triar algun com a jugador crec que escolliria els moments en que els meus familiars (pare, mare, germans, avis, tiets...) han vingut a veurem jugar i m’han fet saber que se’m donava força bé això del futbol (a casa som bastant autocrítics i ho diem poques vegades. Ejeje.) I l’enorme sort d’haver jugat amb o contra alguns dels millors (Javi Rodríguez, Kike Boned, Torras, Yago, Mariano, Fran Serrano, Dani Salgado... i el Pere i l’Emi.)

Com entrenador em quedo amb diversos moments, també. Les finals perdudes (fa moltíssims anys amb l’Infantil de Les Corts i fa dos anys amb el Juvenil de Jesús-Maria) perquè ens van fer més forts com a grup i ens van mostrar que l’endemà calia seguir treballant amb més il•lusió encara. Per descomptat, recordo els comiats com entrenador del F.S. Bar Mi Casa i del C.E. Jesús-Maria com a molt especials (em va caure mésd’una llàgrima).
Per últim (que ningú s’enfadi si no el cito perquè sou molts més però cal escurçar-ho), haver tingut el privilegi d’entrenar a jugadors excepcionals (que ja tenien un currículum excel•lent; Pere, Valter, Joanra, Alfredo... o ara, l’Ernest), a alguns dels millors jugadors d’avui en dia (com el Ramon, Roger Bonet, els dos Pol, el Moix, Benet, els dos Marcs, l’Alberto...) o a jugadors que seran excepcionals (la llista és llarguíssima i lamento no posar-vos a tots; Oliva, Álvaro, Macián, Bus, Víctor, Miqui...) i els dos germans que tinc l’Ignasi i el Guille (amb les bronques que ens ha suposat! Jeje).

6- La fita esportiva màxima a la que has arribat?
Diria que és aquest respecte (no tinc clar que sigui el terme a utilitzar) que em dediquen alguns clubs quan pensen en mi per oferir-me feina. (Val molt més que qualsevol lliga que pugui haver guanyat.)

7- Alguna mania, ritual, superstició relacionada amb el futbol sala?
En realitat no en tinc cap més enllà de seguir considerant el futbol sala com un joc amb el qual ens hem de divertir.