ENTRENADORS (XXIII)

ENTRENADORS (XXIII)

Avui tanquem (momentàniament) el cicle d’entrevistes parlant amb l’Òscar!


 


1- Nom i cognoms

Óscar Cruz Vega

 

2- Equip que entrenes aquesta temporada. Quins objectius et marques?

Entreno conjuntament amb l’Àlex l’Infantil “A”. Com a objectius principals ens marquem que els nanos assoleixin una formació tècnica i tàctica enriquidora, així com també aprenguin altres aspectes, com certs valors com a persones. A part de tota aquesta formació, també volem aconseguir que siguin competitius, al nivell d’intentar lluitar per totes les competicions i/o tornejos en els quals participem.

 

3- Quin balanç fas a aquestes alçades de la temporada?

Personalment, estic molt satisfet amb el nivell assolit per l’equip fins ara. No ha sigut fàcil, vam haver de començar pràcticament des de zero, la meitat de la plantilla venia de fora del club, tots i cadascuns dels membres de la plantilla amb formació diversa, i unificar-ho no ha sigut fàcil. Tot i així, tots han treballat com els que més, aconseguint una bona dinàmica de treball i aconseguint resultats poc a poc. Malgrat això, ens queda molt marge de millora per aconseguir la millor versió d’aquest equip, que ens donarà més d’una alegria!

 

3- Quins equips (diferents clubs i/o categories) has entrenat al llarg dels anys?

Vaig iniciar la meva carrera com a entrenador a CET10, portant petitets escolars cap al 2005. Vaig continuar portant escolars fins que al 2007/2008 vaig portar el meu primer federat, un Aleví Divisió d’Honor al mateix club. Va ser un any complicat, competint amb equips molt bons! L’any següent vaig portat el Femení Base de Divisió d’Honor, aconseguint ser terceres de lligues i arribant a semifinals de Copa Catalunya. Va ser una nova experiència.

A l’any següent vaig canviar de club, vaig anar a parar a l’Olimpyc Floresta. Allà vaig començar portant un Aleví de Primera Divisió, generació que vaig portar durant tres anys consecutius. Els tres anys vam ser sots-campions de lliga, de Primera Divisió en Aleví els dos primers anys, i en Infantil l’últim. Al acabar aquest últim any, vaig fitxar per Les Corts, per estar de segon entrenador al Cadet “A”. Finalment, aquest any porto l’Infantil “A” i vaig començar també al Femení “A”, que per motius personals vaig acabant deixant al mes de desembre.

 

 

4- En quins equips has jugat de jugador?

La meva trajectòria com a jugador no és massa extensa. Vaig jugar uns anys de jugador al meu institut en l’esport escolar. També vaig jugar un any a futbol 11, cosa que no em va agradar massa. Quan era juvenil de segon any, em van “convidar” a jugar al Juvenil “B” de CET10 com a porter, cosa que em va agradar. Vaig aprendre molt. A l’any següent vaig pujar al Juvenil “A” i tot! A l’acabar la meva etapa de juvenil, vaig estar uns mesos jugant al Sènior de Barri Besòs de Preferent Catalana, però a meitat d’any vaig fitxar per l’Olimpyc Floresta. Des de llavors, fins al juny de 2014, he jugat allà de porter del primer equip. Aquest any, per horaris, lesions i ganes de descansar una mica, he deixat de jugar.

 

5- Quin és el millor record que tens de futbol sala, tant de jugador com d’entrenador?

Els meus millors records, en general, poden ser la consecució del campionat d’Espanya Infantil, que em va tocar anar a ajudar l’any passat amb Les Corts i els molts bons moments al diversos partits amb l’Aleví i Infantil de La Floresta. Com a jugador, he tingut molts, encara que el més recent és la salvació de La Floresta a 2a “B” l’any passat, fruit de tota la feina durant l’any.

 

6- La fita esportiva màxima a la que has arribat?

Podria dir que el campionat d’Espanya de clubs amb l’Infantil de Les Corts de l’any passat és la màxima, encara que jo hi estigués allà de rebot, també està al meu currículum! Com a jugador, unes semifinals de Copa Catalunya i un sots-campionat de Nacional “B” i un ascens a 2a “B”.

 

7- Alguna mania, ritual, superstició relacionada amb el futbol sala?

No tinc gaires manies, la veritat. Si que és cert, que tinc certa intuïció, i quan em poso nerviós abans dels partits, vol dir que no anirà tot lo bé que hauria d’anar. Per la resta, una persona normal!