La Carla Lázaro ha crescut amb la gimnàstica Mamut

La Carla Lázaro ha crescut amb la gimnàstica Mamut

S’ha fet gran a l’AE Les Corts-UBAE. La Carla Lázaro va començar a l’entitat de ben petita com a gimnasta -no recorda l’edat exacta- i des d’aleshores fins ara, quan està fent el segon curs de la carrera, hi ha estat vinculada. Durant un breu període, quan tenia 13 anys, va marxar al Club de Gimnàstica Rítmica i Estètica de Sant Cugat, on ha estat competint al màxim nivell. No va perdre de vista els Mamuts en cap moment, i dos anys més tard va començar a compaginar els seus entrenaments amb la tasca d’entrenadora a la secció de gimnàstica rítmica dels Mamuts. Aquesta temporada, però, ha decidit posar el punt i final a la seva etapa com a gimnasta.    

 

- Com ha estat la decisió de retirar-te?

Encara tinc alguns dubtes sobre la decisió. De moment, és definitiva perquè treballo i estic estudiant el segon curs de la carrera i em resulta difícil compaginar-ho tot. També hi ha influït el vessant físic, perquè és un esport que quan el practiques a un cert nivell desgasta bastant el cos i tinc forces dolors.

 

- Feia temps que rumiaves deixar-ho? 

(Riu) Fa al voltant de cinc anys que dic que serà el meu darrer campionat d’Espanya però cada any hi torno. Aquest any les meves companyes d’equip entren a l’universitat i vam decidir plegar.   

 

- Com sorgeix la teva afició per la gimnàstica?

Quan era més petita feia ballet i les meves companyes de classe feien rítmica. I com que era una noia bastant activa vaig començar a fer rítmica amb les companyes de l’escola.

- Quan comença la teva vinculació amb l’AE Les Corts-UBAE?

Sí, començo a l’AE Les Corts-UBAE en aquell moment, perquè les meves amigues de l’escola venien a entrenar a aquest club. Jo sóc del barri de les Corts i per proximitat i per estar amb elles, era el millor lloc per anar a entrenar.  

Vaig començar com a gimnasta i després, quan feia segon d’ESO, vaig marxar a un altre club a Sant Cugat del Vallès. Un parell d’anys més tard, quan vaig complir els 16 anys, em vaig treure el títol d’entrenadora i vaig tornar a les Corts per fer d’entrenadora. En aquesta decisió hi va tenir un pes important que la Zaira Muñoz havia estat la meva entrenadora. 

 

- Per què vas començar a fer d’entrenadora?

M’agrada molt aquest esport i m’agraden els nens. A més, quan tenia 16 anys volia ser una mica independent i començar a guanyar els meus diners, i aquest era el treball que reunia tots els requisits per mi.

 

- A la secció de gimnàstica rítmica de les Corts hi ha dos nois. Què li diries a un noi que vol practicar aquest esport però té dubtes sobre fer-ho? 

Jo l’animaria a que vingui a provar un dia un entrenament o que s’acosti a veure els exercicis que fem. Estaria bé que conegués els dos nois que tenim a l’entitat i que li expliquin com entrenen.

 

- Creus que encara hi ha el tòpic de que la gimnàstica rítmica és un esport femení?  

Encara existeix però va minvant gràcies als nois que s’apunten i arriben a nivells de competició elevats. Per exemple, el campió masculí d’Espanya de gimnàstica rítmica d’aquest any és català, el Gerard López

 

 

I per acabar un qüestionari ràpid:

 

- Pots sortir al carrer sense mòbil?

No.

 

- Un plat preferit?

Espaguetis. 

 

- Un grup de música o cantant?

Txarango. 

 

- Una afició?

La moda. 

 

- Ets més de sèries o de pel·lícules?

De pel·lícules.

 

- Quina pel·lícula recomanaries?

Els jocs de la fam. 

 

- Un lloc per escapar-te?

La Cerdanya.