La Zaira fa més de 12 anys que forma part de l’staff tècnic de l’AE Les Corts-UBAE. Avui dia és coordinadora de la secció de Gimnàstica Rítmica i Estètica i una de les entrenadores més veteranes de l’entitat.
– Quins són els reptes que et planteges per a aquesta temporada per a la secció de Gimnàstica Rítmica?
Aquest any hem fet uns petits canvis organitzatius perquè disposem de més espais. Els grups que no fan aparell han anat a entrenar a les instal·lacions de l’Esports UB i els que fan aparell segueixen al poliesportiu de l’Illa. Això ens permet fer un salt qualitatiu. També hem incorporat un nou grup de nenes petites que tenim el repte de formar-les i que vagin pujant mica en mica fins que puguin fer aparells.
– I pel que fa a l’Estètica?
El grup d’estètica l’hem separat, a nivell d’horaris, de la rítmica i hem passat a fer quatre hores i mitja a la setmana, mentre que abans només en fèiem tres. I com que hem estat campiones de Catalunya, tenim aspiracions una mica més altes i el que intentarem és arribar a la final del campionat d’Espanya.
– Quan vas començar a fer d’entrenadora?
Jo vaig començar a fer d’entrenadora a l’AE Les Corts-UBAE. Abans havia estat jutge i havia practicat gimnàstica rítmica des dels set fins els disset anys.
– Per què comences a entrenar?
Vaig començar fent de jutge perquè vaig deixar la gimnàstica rítmica i em va sorgir l’oportunitat de fer de jutge. M’agradava molt fer-ho però en un moment donat una companya que havia tingut al club on entrenava a l’Eixample, la Sònia, marxava a viure a Santiago de Compostel·la i em va comentar si volia provar d’entrenar aquí a les Corts. Vaig venir i ja em vaig quedar.
– Què és el que més t’apassiona de la feina d’entrenadora?
Són moltes coses. Per descomptat, no té res a veure amb els resultats. Ens agrada obtenir bons resultats però va bastant més enllà. El que m’apassiona és la connexió que agafes amb la gimnasta, sobretot els moments previs a entrar a pista en què estic gairebé tan neguitosa com la gimnasta. Et converteixes en una mena de “mare” que l’està acompanyant. Li fas aquell petonet, aquella abraçada, li dius aquelles paraules per animar-les, perquè estiguin tranquil·les, perquè no tinguin por, perquè no tinguin vergonya. Els hi intentes transmetre la serenor que jo mateixa no tinc en aquell moment. I quan acaben de competir i venen corrents i t’abracen encara tremolant dels nervis. Per mi aquest vincle que generem amb la gimnasta i el que generem al grup, el sentiment d’anar totes a una és el que més m’apassiona d’aquest esport i pel que cada dia vaig a treballar.
– En aquests dotze anys hi ha algun títol que hagis aconseguit que guardis més bon record?
Més que títols, tinc diversos moments. Per exemple, la primera vegada que vàrem passar a la final del Campionat de Catalunya fa uns deu anys. Les nenes van passar a la final tot i tenir un nivell inferior -pel que fa a l’edat- de la categoria perquè no hi havia prou grups per competir. Aquell dia, tan petites, que era la primera vegada que anaven a aquest campionat, va ser molt emocionant.
Un altre moment important, encara que no sigui un títol, va ser quan les que ara són les sèniors, van entrar a l’adolescència i van fer un canvi de xip i van començar a competir seriosament. Es va produir un punt d’inflexió i es van prendre més seriosament els entrenaments, això les va portar a començar a guanyar títols.
Per últim, aquesta temporada passada a nivell d’estètica. Vàrem quedar primeres classificades a les tres competicions de Catalunya però va ser una temporada molt complicada per nosaltres. Vàrem tenir moltes lesions, perquè nenes que portaven aquí des de petites es van lesionar i van haver d’abandonar. Fins i tot el dia de la competició va haver-hi alguna lesió i vàrem haver de competir amb menys integrants de l’equip però tot i així vàrem quedar primeres.
Jo fa pocs anys que sóc entrenadora d’estètica i amb això sóc molt humil i reconec que em costa molt crear un ball. Per això va ser un moment molt emocionant perquè es va veure recompensada la meva feina i el meu esforç.
I per acabar un qüestionari ràpid:
– Pots sortir al carrer sense mòbil?
No.
– Un plat preferit?
Steak tartar.
– Un grup de música o cantant?
Sopa de Cabra.
– Una afició?
Anar a restaurants.
– Ets més de sèries o de pel·lícules?
Sóc de les dues coses però si em fas triar, de pel·lícules.
– Quina pel·lícula recomanaries?
La princesa prometida.
– Un lloc per escapar-te?
A les Maldivas.
