Avui introduïm una nova secció que farà l’Ernest de tant en tant. Pels que no ho sapigueu l’Ernest és entrenador del Infantil “B” i està a punt de llicenciar-se en INEF. Aquí teniu la seva primera entrada:
Bones, jo us parlaré sobre consells per treballar diferents aspectes tant tàctics com tècnics. Òbviament no hi ha una llei empírica que digui el que està bé i el que està malament, però jo us oferiré la meva visió de les coses.
Parlarem de com atacar diferents tipus de defenses, de com defensar diferents jocs de 5 i farem propostes d’exercicis per treballar diferents aspectes del joc. També obrirem debat i preguntes per opinar sobre tot allò que envolta el nostre joc, ja que ningú té la veritat absoluta.
El mític debat: ANALÍTIC O GLOBAL. Mixt?
Són molts els entrenadors que actualment s’omplen la boca amb: que tot el que fan és global, … i realment és la tendència que agafa més força. Però realment no és la gallina dels ous d’Or, són tants els equips que han guanyat tantes coses basant-se en una metodologia analítica que no es pot dir missa.
En què es basa cadascuna ?
– Analítica: Teoria mecanicista; un estímul, una resposta. Absència d’oposició, es prioritza l’ensenyament de l’habilitat motriu específica. Repetició del gest tècnic sense presència d’adversaris, busca assolir una gran reproductibilitat, un automatisme motriu que permeti un domini de l’acció i així tenir més temps per analitzar el joc.
– Global: Treball en situacions “reals”, el que ens trobarem en un partit, companys i adversaris, col·laboració-oposició. Obliga al jugador a pensar a prendre decisions en tot moment. Es creu que el joc és un tot no la suma d’unes parts, on hi ha diferents estímuls que implicaran generar diferents respostes.
Però també hi ha els que no es decanten per a cap dels dos pols, i usen un terme mig, que seria la metodologia mixta, que mescla l’analítica amb la global. Defensen treballar l’aspecte tècnic o tàctic, de manera analítica i un cop assolit un cert grau de realització, dur-lo al joc global.
És obvi que és més senzill generar tasques per treballar un aspecte del joc de forma analítica, però el que defensen els “globals” és que en una situació real de joc, gairebé sempre tindràs oposició i que per tant, s’hauria de treballar d’aquesta manera sempre, i per tant, s’han d’exprimir el cap per generar tasques per treballar un aspecte concret de manera global.
QUÈ N’OPINEU?
– En iniciació també global?
– I en edat juvenil/sènior?
LA MEVA PROPOSTA
Jo sóc partidari de la metodologia global, pel fet de que les accions en un partit es desenvoluparan en situacions de col•laboració-oposició i per tant, és com ho hauríem de treballar.
Com classifiquem el futbol sala? Segons la classificació de Parlebas (1981) “CAI”, el futbol sala és un esport amb incertesa a nivell de companys, adversaris però no del terreny, per tant, jo treballaria els aspectes del joc, com realment ens el trobarem, amb companys i adversaris, en totes les tasques. Però també és cert, que depenent de la categoria, l’edat, el moment de la temporada o el nivell de l’equip això pot ser qüestionable.
Jo no aposto per iniciar algunes situacions tàctiques de manera analítica, per exemple per mecanitzar algun moviment tècnic o tàctic. Jo intento passar quan abans millor a situacions de col·laboració-oposició, per treballar l’aspecte concret inicialment, amb oponents que dificultaran la meva acció. Però inicialment miro de treballar amb situacions facilitades, per consolidar moviments, per exemple per treballar l’atac: usant oposició passiva, menys defensors dels que realment ens trobarem en una situació real, o handicaps defensius (defensors amb mans darrere; que no poden robar, només interceptar; etc.), un altre dia parlarem d’això.
És important que el jugador incideixi en la presa de decisions, per tant, l’hem de fer decidir, pensar sempre, encara que s’equivoqui, sinó podem crear un jugador d’excel•lent execució tècnica, però amb mala presa de decisions.
Exemple d’aspecte a treballar: La passada
Escollirem un o l’altre tot depenent de nivell i l’edat dels nostres jugadors, i de els nostres preferències com a entrenadors o moment de la temporada.
Ernest Cardona
