Moltes han estat les innovacions en aquest esport en els darrers temps, una de les que ha canviat més coses ha sigut el permetre que el porter pugui sortir de l’àrea,a i així creuar mig camp aconseguint una superioritat numèrica en camp contrari.
Moltes són les maneres de plantejar aquest tipus d’atac, però avui no ens centrarem en aquest aspecte, sinó que ens centrarem en com defensar-ho.
ATAC OBERT 1-2-2
Existeixen diferents maneres de defensar-ho i ens centrarem en les més comunes:
Defensa en rombo 1-2-1
El que busca aquesta estructura és tancar línies de passada per així reduir el perill que suposa estar en inferioritat numèrica. Cada jugador té unes funcions segons la pilota estigui en una situació o en una altra. Inicialment si la pilota està situada al centre, el pivota tanca línia de xut a porteria i els ales tanquen la passada als jugadors enfonsats al córner.
Com es pot veure en la representació gràfica, si la pilota es desplaça a una de les ales, el posicionament canvia:
– Un ala (1) surt a apretar pilota (tancant centre)
– El pivot intenta tancar la línia de passada d’ala(1) a ala (2), la passada hortizontal
– L’ala contrari (3) intenta tancar la passada diagonal
– I el tanca bascula cap al costat fort, el de pilota, per tal de que si aquesta és enfonsada quedi pressionada
Si la situació de la pilota és enfonsada a una de les cantonades:
– El tanca (4), pressionarà pilota, tancant centre
– L’ala (1), evitarà la ràpida circulació de la pilota
– El pivot (2), evitarà la passada interior
– I l’ala contrari, tancarà segon pal (3)
Aquest tipus de defensa no és la única que s’acostuma a plantejar davant un atac obert 1 – 2 – 2; ja que aquesta té el punt feble que davant d’una rapida circulació de pilota, pot ésser que la defensa no arribi a tancar les línies de passada.
Defensa 2-2 individual
Una altra manera força habitual de defensar-ho, seria situar-se en disposició 2 – 2, però que en veritat és una defensa individual deixant lliure de marca al porter, al jugador del centre. Aquesta manera de defensar-ho deixa moltes vegades el xut franc centrat. A part, aquesta disposició defensiva pot situar-se molt endavant, evitant així el xut exterior, però deixant força espais per a la combinació o més enrere deixant gairebé com a única opció el xut centrat des de uns 13-14 metres.
Qüestions com aquestes les podem veure al més alt nivell. Per exemple a la final de la Copa d’Espanya 2011 entre FCBARCELONA i EL POZO MURCIA. Un Barça que patia per la rapida circulació en el joc de 5 de Pozo va preferir defensar-li 2 – 2 el joc de 5, deixant-li així el xut franc a Mauricio, que a priori no és la seva millor virtut, com es pot veure en el següent vídeo a partir del minut 14 http://www.youtube.com/watch?v=BJzfQ4lEI_8. Mireu-ho bé, perquè és un espectacle estratègic d’atac i defensa del porter jugador, on durant més de 10 minuts treballen intensament aquest aspecte ambdós equips. Barça arriba a canviar la defensa en mig del partit a rombe per desorientar a Pozo i probablement ho acaba aconseguint. Si ens fixem just faltant 30 segons per acabar el partit Pozo fa el 3-2 quan Barça defensa en rombe. No oblidem que en la jornada anterior de la lliga regular s’havien enfrontat i Pozo ja havia jugat de 5, per tant, ambdós coneixien com podien atacar uns i defensar els altres. Barça creia que era més perillós la gran circulació de Pozo amb la defensa en rombe, que un xut franc des de 14 metres de Mauricio amb Cristian sota pals. Però com ho defenses si poses a un dels millors xutadors com Vinicius al mig?
Com prefereixes defensar-ho tu? Què faries davant la situació que es trobava el Barça, creus que hi ha alguna millor manera de defensar l’atac obert o d’atacar aquestes defenses?
En seguirem parlant…
Ernest Cardona
