Des de que es va començar a treure els córners amb el peu les defenses s’han anat adaptant a les diferents inventives dels treballadors, per treure suc de la seva estratègia.
Està clar s’ha perdut precisió en els córners, i que les defenses s’han tancat una mica més deixant més lliure el segon pal, una mica més inabastable.
En línies generals podem trobar 3 tipus de defensa dels córners:
A- Defensa Zonal
B- Defensa Individual
C- Defensa Mixta
A- La Defensa Zonal
És la més senzilla d’executar, però cal que cadascú es situï correctament i protegeixi correctament la seva zona. Es basa en mantenir una estructura estable durant el servei de cantonada. Cada jugador tindrà una funció determinada, no es mourà i haurà de defensar una zona preestablerta.
Les zones més usades són la Y i 3 -1.
3-1
Y
El jugador 1 es situa arrambat a la línia de fons o a 1 metre de separació (la situació del porter dependrà llavors de on es situï aquest jugador)
El jugador 2 cobreix el xut exterior i la zona propera al “sacador”, la banda. Haurà d’estar atent a sortir ràpidament, per mirar d’evitar-lo (haurà d’estar atent als bloquejos)
El jugador 3 és el que varia més, en Y estarà més endins i en 3-1 més enfora, la funció d’aquest jugador és tota la zona central, qualsevol pilota interior o jugador que aparegui per allà.
El jugador 4 serà l’encarregat de cobrir la volea
Avantatges
– Sempre mateixa situació
– Funcions definides
– Cobreix força bé pilotes interiors
Inconvenients
– Perillositat bloqueig volea exterior
– Perillositat xut exterior
Es pot posar la defensa més enfora, per estar més a prop dels xuts exteriors, però llavors hi ha molts espais interiors, deixant la defensa desguarida en aquest aspecte.
B- La Defensa Individual
És molt intuïtiva, ja que es basa en seguir un jugador, però es complica quan s’introdueixen els bloquejos
Cada jugador defensa al seu parell i el segueix durant tota l’acció. El jugador restant es situa proper a la línia i s’emparellarà amb el “sacador”, un cop s’ha servit el córner
Avantatges
– Cobreix bé totes les zones de l’espai
– Fàcil de saber la funció de cadascú
Inconvenients
– Depèn de la responsabilitat individual
– Pateix molt en els bloquejos i continuacions, s’ha de tenir molta cura amb els canvis defensius.
Aquesta defensa pot situar-se tancada o oberta.
En la primera opció, la tancada, els defensors es situaran dins de l’àrea tot i que seguiran en defensant cadascú als seus, es col·locaran segons com es situïn els atacants.
En la segona opció, la oberta, els defensors s’enganxaran al seu parell intentant evitant així que pugui rebre o rematar. Permetrà dissuadir els passades però deixarà molt espai dins l’àrea. (S’acostuma a usar com a eina sorpresiva o quan es vol recuperar la pilota ràpidament tot i córrer més riscos)
C- La Defensa Mixta
És la més complexa ja que es basa en una mescla de les 2, uns jugadors defensen en individual i els altres en zones, la més habitual és la següent:
Els dos jugadors propers a pilota (1 i 2) defensaran en zona, i els dos llunyans (3 i 4) en individual
Avantatges
– Meslca les virtuts de les altres dos tipus de defensa
– Cobreix bé els xuts exteriors
– Cobreix bé la zona interior amb la defensa individual
Inconvenients
– Pot comportar confusions sobre els funcions de cadascú
– S’ha de treballar què fer en cada situació, perquè cadascú ho tingui clar
– Pot generar inferioritat numèrica 2-3 a la zona individual, la zona de la voleia.
Aquestes són les opcions més comunes, però hi ha equips que fan coses distintes, com defensar amb 3 jugadors deixant-ne un de “palomero” o posant el jugador del pal fent la creu.
Ara opina tu:
Quina creus que és la millor manera de defensar?
Com t’agrada defensar-ho?
A quina defensa preferiries atacar?
Fas alguna cosa diferent?
* Recorda que si vols que parlem d’alguna temàtica del món del futbol sala, o de qüestions físiques, només ho has de proposar.
