Jo no sóc metge ni fisioterapeuta, però si llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport. I com a llicenciat tinc l’obligació, si més no moral, de conèixer les lesions o alteracions més típiques en esportistes.
És per això que en el següent article us parlaré sobre algunes de les lesions més típiques en el nostre esport així com del seu tractament, per tal de que tinguem una certa idea si algun cop us lesionem, i així estigueu una mica més ubicats.
Alteracions musculars
Són les típiques lesions de molts esportistes degut a un sobreesforç o un sobreentrenament. De menys a més afectació serien: les agulletes, les rampes, la sobrecàrrega i la contractura.
1- Agulletes (DOMS – Delayed onset mucle soreness)
És el dolor post-esforç que es produeix degut a distintes lesions de les línies Z dels músculs. Es produeix degut a esforços intensos i poc habituals (treball isomètric o excèntric) i acostuma a aparèixer a partir de els 12h de la realització de l’activitat física i té el seu pic dolorós entre els 24-48h post exercici. Pot implicar una pèrdua d’entre el 10 i el 25% de la Força Màxima. Podem diagnosticar-lo quan notem una espècie d’agulles que se’ns claven pels músculs
Tractament: – Continuar l’entrenament disminuint la intensitat
– Estiraments passius, progressius
– Massatge superficial circulatori
– Treball aeròbic (intensitat no molt alta) per oxigenar
– Aplicació sobretot de calor tot i que el fred també es recomana
2- Rampes
És una contracció tetànica, involuntària i transitòria, que es produeix degut a la fatiga neuromuscular, a trastorns vasculars, a desequilibris hidroelectrolítics (manca de sals). Suposo que no cal dir quan en notem una, perquè es fa més que pal·lès.
Tractament:– Estiraments passius
– Aplicació de calor i/o fred
– Massatge circulatori
– Bona hidratació
3- Sobrecàrrega
És un estat d’hipertonia. Els seus símptomes són un augment de la rigidesa i la tensió muscular, el dolor local davant d’un estirament màxim i l’aparició més prompte de la fatiga.
Tractament:– Massatge profund
– Estiraments (després del massatge)
– Aplicació de calor i de gel en període agut
– Exercicis de relaxació
4- Contractura
Contracció muscular involuntària, permanent i no sempre dolorosa. És el grau de la superior a la sobrecàrrega. La musculatura es troba tònica i dolorosa a la palpació.
Tractament: –Si és una sobrecarrega aguda o passatgera, busquem l’oxigenació del múscul mitjançant el treball aeròbic, …
– Si és crònica, és convenient el massatge agressiu (Cyriax, molt dolorós) i l’aplicació de calor
Lesions musculars
Aquestes tenen una gran importància en les lesions en els esportistes, tenint un poder del 10% al 55% del total de lesions en aquests. Aquestes poden ser produïdes per traumatismes indirectes on hi trobaríem per ordre d’importància: la distensió, l’elongació, la microruptura i la ruptura. O per traumatismes directes:la contusió, l’aplastament, i la ferida.
Traumatismes indirectes:
1- Distensió/elongació (grau 1)
Trastorn funcional “sense lesió anatòmica”. Degut la sol·licitació de les fibres fins al límit fisiològic d’elasticitat. No implica una disminució de la funció muscular i té una duració màxima de 10 dies)
El podem diagnosticar si: notem una punxada (dolor difús, es nota però no el lloc exacte), dolor a l’estirament passiu (si no s’estira no molesta), contracció resistida dolorosa, si no apareix mai hematoma.
Tractament:– Aplicació local de Gel
– Compressió
– Elevació
-Corrents TENS
2- Microruptura o Estrebada (grau 2)
Petita ruptura o trencament fibrilar o miofibrilar
Apareix si hi ha punxada un dolor, en aquest cas localitzat, apareix dolor a l’estirament passiu, impotència a la contracció isomètrica, pot haver-hi edema. Si a les 24 h de la lesió no pot caminar, implicarà uns 21 dies de baixa, si a les 48-72h no pot caminar tindrà un temps de baixa de 7-8 setmanes (orientatiu)
Tractament:– Aplicació local de Gel
– Compressió
– Elevació
-Embenat de contenció tipus funcional en posició d’acurtament muscular.
– Contraccions isomètriques, electroestimulació i estiraments actius (un cop es vagi avançant en la recuperació)
3- Ruptura (grau 3)
Trencament de fibres de major magnitud. Implica una major impotència funcional que la de grau 2.
S’ha tenir cura, ja que pot complicar-se
L’objectiu és aconseguir una cicatriu petita elàstica i indolora, que no comprometi l’extensebilitat muscular ni la força. Si afecta més d’un 50% del ventre muscular, caldrà intervenció quirúrgica.
Poden ser parcials o totals
Tractament: -Primeres 4 setmanes: gel, electroterapia i repòs.
Després, propicepció i estiraments actius.–> Reentrenament progressiu a l’esforç
Traumatismes directes:
1- Contusió
Impacte sobre miofibrilles, no té perquè haver-hi trencament
2- Aplastament
Impacte sobre miofibrilles amb trencament d’aquestes
3- Ferides
Així doncs, ara ja teniu una idea per diagnosticar les lesions més comunes i per saber com tractar-les.
En el nostre esport, el futbol sala, els membres inferiors són els més afectats i és clar que existeixen moltes més lesions, com els esguinços de turmell, però hem volgut centrar-nos en les afectacions musculars.
Cal recordar que cadascú té la seva política en el tractament de les lesions, però en aquest article podem veure el tractament més consensuat pels professionals. Hem d’intentar no arribar a aquestes lesions intentant prevenir, amb una bona preparació física amb l’ús de mètodes excèntrics, …
Referències Bibliogràfiques
Cos,F. Les lesions i alteracions musculars
Calderó Durán, M.A. Las lesiones musculares en el mundo del deporte
Freese, J. Fitness Terapéutico. Barcelona 2006, Editorial Paidotribo
