El Cadet A va caure a la tanda de penals de la final del Campionat d’Espanya Cadet disputada a Madrid contra El Pozo Múrcia (4-1). No hi ha manera més cruel de perdre un campionat per un equip que tant havia lluitat i els mèrits que havia generat per guanyar-lo. Amb 3-4 al marcador a falta d’un minut, els murcians van aconseguir forçar la pròrroga amb un gol afortunat (4-4). Van faltar seixanta segons i uns quants penals per ser els millors d’Espanya.
Inici trepidant Després del triomf patit a les semifinals contra l’amfitrió, Guillén Prim, els mamuts arribaven a la final conscients de la dificultat del repte, però confiant al màxim en les seves possibilitats. Els pronòstics eren difícils de fer. Seria un partit igualat? Hi hauria molts gols? Quan es decidiria? Tot es va precipitar quan l’àrbitre va xiular l’inici del partit. Un ritme frenètic, altíssim, futbol sala d’alt nivell. Ocasions pels dos equips i els porters fent intervencions de mèrit. Tot precedia a tres minuts d’autèntica bogeria. Al minut 7, Nil Closas va definir de meravella en el primer gol del partit. Nil abans ja n’havia tinguda una. Però no va perdonar a la segona. Alegria i optimisme a la banqueta mamut. Tanmateix, El Pozo va demostrar que seria un rival molt dur. Només treure de centre, a la jugada posterior, els murcians van igualar la final. Calia aixecar-se. I no es va fer una passa. Se’n van fer dues. Al minut 8, Sergio aprofitava una de les seves grans arribades per fer l’1-2 i pocs segons més tard, Guille tornava a superar al porter rival amb un gran xut creuat. Minut 10, 1-3, semblava un somni. Sempre es diu que qui comença manant a les finals s’acaba enduent el títol. 
Sortida dels equips. El Pozo arriba viu al descans Després del tercer gol al Pozo li va costar tornar a concentrar-se. Els nostres circulaven molt bé la pilota i en defensa estaven segurs amb un Berni incommensurable. Dues bones aturades del porter permetien mantenir l’avantatge, Com ja va fer a les semifinals, al minut 10 Ernest va donar entrada a Roger a la porteria, que va tornar a complir perfectament. Els verds van jugar un minuts gairebé perfectes entre el 12 i el 17 de partit. Moviments d’atacs perfectes, combinacions precises i El Pozo ballava al ritme mamut, tot i que seguia arribant amb perill. Les Corts sortia bé de la pressió i una excel·lent jugada col·lectiva va estar a punt de ser el millor gol de la final. Però Nil Closas va enviar la pilota al pal. Primer símptoma de mala sort. No seria l’únic de la final. El Pozo va saber sortir viu d’un moment compromès i als últims instants de la primera part va tornar a pressionar de valent. Fins que a l’últim minut (maleït minut) de la primera part, van aconseguir el 2-3 després d’un rebot dins l’àrea. No seria l’últim rebot afortunat que van tenir els murcians. Tot i això, Roger va evitar a falta de 10 segons l’empat a 3. Victòria per la mínima. Els d’Ernest Cardona sabien que eren a només 20 minuts del títol, però que serien llargs. I amb nervis. 
Els nostres jugadors instants abans de començar la final. Partit boig La represa va afavorir molt als murcians. El partit va embogir, la pilota anava amunt i avall i els nostres no se sentien còmodes en un joc tant ràpid. Ens interessava més el control del partit, de les emocions, de la pilota. Però El Pozo va fer seu el començament de la segona part i al minut 24 va empatar el partit. Calia tornar a començar de nou i no pensar en la diferència perduda. Els mamuts van saber recuperar el ritme i tornar a calmar la final. Sabien que era un aspecte fonamental. Marc va tenir una bona ocasió que va marxar fora per poc i en una jugada de rebots, a diferència de la nostra porteria on tots van acabar a dins, els murcians gairebé es fan un gol en pròpia porta. Però com a la primera part, després de dues bones ocasions dels nostres, torn pel Pozo. Un xut al pal amb posterior aturada de Berni després era l’avís més seriós dels vermells. Qualsevol detall seria decisiu. I tot semblava posar-se de cara quan a falta de vuit minuts, Uri Santos enviava a la xarxa un xut potent que sorprenia al porter rival. Novament, i com sempre durant tot el partit, ens tornàvem a posar al davant al marcador. Patiment sense premi Com ja va passar a les semifinals, l’equip es va carregar molt ràpid amb les 5 faltes i això va dificultar la tasca de pressió. De totes maneres, el partit estava força controlat i El Pozo es va haver d’arriscar a treure porter-jugador a falta de dos minuts perquè veia com se li escapava el títol. Els mamuts estaven molt seriosos i fins i tot Berni va estar a punt de marcar de camp a camp després d’un xut llunyà. Però l’esport a vegades pot ser molt cruel. A falta d’un minut, i amb els murcians llançats a l’àrea mamut, una jugada plena de rebots novament tornava afavorir-los i la pilota va acabar al fons de la xarxa sense que cap dels nostres pogués fer res per evitar-ho. Empat a 4. Quedaven pocs segons per acabar el partit i tot estar gairebé tocant el títol amb els dits, l’empenta murciana i aquell punt de sort necessari per ser campions havien estat fonamentals. 
El Cadet A ha estat un pinya tot l’any. Una de les claus d l’èxit. Pròrroga en blanc Calia tornar a fer un esforç extra per tornar a recuperar la moral. Certament, Les Corts no havia anat en cap moment al darrere al marcador. I en tota la temporada encara no coneixia la derrota. Calia confiar. La primera pròrroga (totes dues de cinc minuts) va transcórrer sense gaire ocasions, amb els nostres vigilant de no fer la sisena falta. A la segona pròrroga tocava ser valent. I Ernest va apostar per treure el porter-jugador als instants finals. No volíem els penals. Volíem el cinquè gol. Volíem fer història. Però tot i tenir alguns xuts clars, la pilota no va entrar. La Final del Campionat d’Espanya Cadet s’havia de decidir als penals. Maleït punt fatídic Hi ha qui considera els penals una loteria. Hi ha qui creu que tot és psicològic. Hi ha qui creu que tot s’entrena i que no és cap factor de fortuna. En qualsevol cas, el cert és que els nostres no van estar encertats. A vegades passa que l’equip que està més a prop del títol és el que acaba caient als penals, perquè qui remunta ve amb la moral més alta. No es tracta de saber els motius, el cert és que El Pozo va ficar els quatre penals que va llançar. I Les Corts només en va ficar un. Final de la tanda i el títol viatjava cap a Múrcia. Cares llargues i tristesa a l’expedició mamut, però amb el cap ben alt. El Cadet A tancava la temporada amb dos títols (Lliga i Copa Catalunya). I tocava ser subcampió d’Espanya sense haver perdut ni un sol partit en tot l’any. I això és el que dirà el palmarès. El que direm nosaltres és que un dia vam estar a punt d’aconseguir un triplet històric amb uns jugadors i entrenadors irrepetibles. Felicitats Ernest, Marc Solé, Marc Armengol, Aleix Besalduch, Sergio González, Sergi Climent, Guillem Pérez, Oriol Santos, Nil Closas, David Álvarez, Shokei Okada, Nacho Vega, David Vall, Bernat Bellet i Roger Cerrada. Gràcies per fer-nos somniar. Durant tot un diumenge la família mamut va estar enganxada a Twitter per vosaltres. Hi havia molta gent darrere vostre. I això és el que quedarà. En què gràcies a vosaltres, som una mica més grans. 
A la sortida del pavelló, amb les medalles i la copa de subcampions. El Juvenil A, sense opcions A banda de la final del Campionat d’Espanya Cadet, diumenge vam disputar una altra final. Al Parc Esportiu del Garraf de Vilanova i la Geltrú, el Juvenil “A” s’enfrontava al Barça a la final de la Copa Catalunya. Els culés van guanyar per un inapel·lable 12-3. En un festival de passades al segon pal, el partit es va trencar als primers minuts. Tot i que els nostres van fer una bona sortida, els gols del Barça anaven caient un darrere l’altre i es va arribar al descans amb 8-0. Els verds tot i això van treure l’orgull a la segona part, van competir, i tot i que el marcador va ser molt dur, els d’Albert Higueras es van buidar fins a l’últim minut. Esteve, el capità i màxim golejador de l’equip, va fer un hat-trick en el dia del seu comiat com a jugador mamut. Una derrota molt dura contra un súper equip, que en qualsevol cas, no taca una temporada difícil pel que fa a lesions però on els nostres sempre han rendit al màxim de les seves possibilitats. Segons a la lliga i subcampions de Copa Catalunya. Bon balanç per tancar un any complicat.
