Un any més vam decidir fer l’Amic Invisible amb les nostres ritmiqueres vist el bon resultat, la participació i les cares d’alegria que havien mostrat l’any anterior.
Així doncs, després de recordar durant dos setmanes el dia que es faria l’Amic Invisible, el dia tan esperat va arribar.
Totes anaven arribant i ens entregaven els regals que havien portat, els quals els dipositàvem en una bossa perquè cap d’elles sabés abans d’hora qui li feia el detall, i fos així, una sorpresa fins l’últim moment.
Un cop recol·lectats tots els regals, vam començar la classe fent un joc i seguidament els estiraments. Poc després ens vam asseure en una rotllana i mentre es cantava la cançó del TIÓ s’anaven repartint els detalls i endevinant qui era l’Amic Invisible de cada una d’elles.
Finalment, la bossa plena de regals va acabar buida i els rostres de les nenes mostraven un somriure d’orella a orella, molt gratificant per a nosaltres, les seves entrenadores Montse i Judit.
Tot seguit adjuntem dos imatges que resumeixen el dia de l’Amic Inviable.
