Després de dos ascensos consecutius l’objectiu tornava a ser el mateix. Per aconseguir-ho, es mantenia el bloc de l’últim any però amb vàries baixes. La Nerea, la Carme i la Tània deixaven l’equip per jugar en un acabat de crear, mentre que la Peke marxava d’Erasmus a Lisboa i la Ruth se n’anava a conquerir Europa en l’àmbit laboral. Així doncs calien alguns reforços, que van arribar amb els noms de l’Isa, l’Eva (procedents de la Penya Blanc-i-blava de Sant Andreu), la Sílvia (una noia que havia jugat anteriorment al club i que hi tornava després d’uns anys jugant a bàsquet i arribant a ser campiona d’Espanya amb el Barça en aquest esport), l’Anna Bartolomé (que venia d’un any sense jugar, anteriorment havia jugat a CEEB a l’Esportiu Claret), l’Elena (que venia de jugar en un equip de futbol 11 de Lleida) i la Rosa (pujada del femení “B”). El nucli que es mantenia el formaven la Sara, la Mar, l’Eli, la Mireia i la Pilar.
La temporada va ser molt bona, quasi sempre liderant la taula o a 1 o 2 puntets de fer-ho. A falta de 5 jornades per acabar la lliga, l’equip va patir una crisi de resultats (començant amb una derrota a Palau de Plegamans) que va fer trontollar les aspiracions d’ascendir. El Sabadell (rival amb el qual l’any passat també es va viure una apassionant lluita) no afluixava i semblava que podia endur-se el títol, però encara li faltava jugar contra les mamuts. Per darrera, l’Arenys de Munt venia fort i s’afegia a la lluita per l’ascens. Finalment, l’equip es va sobreposar a la pressió, va guanyar a casa del Sabadell a la penúltima jornada i es va assegurar l’ascens al darrer partit. La única nota negativa és que les mamuts no van poder aconseguir el títol, quedant a 2 punts del Sabadell i empatades amb Arenys de Munt, que va quedar 3r per gol average.
A la Copa l’equip va entrar a 1/16 de final, on va guanyar al Vallgorguina per 1-3. A 1/8 de final es va enfrontar al C.N. Caldes, al qual va guanyar 6-5. Un partit que va servir per calibrar el nivell dels equips que es trobaran a la lliga de l’any que ve, en la qual hi haurà aquest Caldes (va baixar aquest any de Plata). Ja a 1/4 de final el rival eren paraules majors, el Vallirana, equip punter del futbol sala català femení. Es va perdre 0-4.
En el capítol de les seleccions catalanes, l’equip també ha pogut celebrar la convocatòria de la Sílvia i la Celeste (jugadora del femení “B”) per jugar el campionat de seleccions autonòmiques cadets femení, que malauradament per problemes de l’organització al final no s’ha pogut realitzar.
De cara a l’any que comença s’ha de ser prudent. Es debuta en una categoria nova i caldrà veure com s’hi adapta l’equip i el nivell mig de la resta de clubs. Tot i així, les ganes d’aconseguir un altre ascens hi són. Per quart any consecutiu l’entrenador del femení “A” serà el Xavi, artífex principal (que no únic) de la reestructuració i millora de femenins que ha patit el club.
FEMENÍ “B”
El femení “B” és l’equip que més es va renovar de tot el club. Són moltes les noies que van marxar de l’any any anterior i moltes les noies noves que van venir. Per no complicar massa l’explicació simplement parlarem de les noies que van acabar formant part de la plantilla definitiva de la temporada. De l’equip de l’any anterior (que va aconseguir l’ascens de 2a “B” a 2a “A”) repetien a l’equip la Laura Mateo, l’Anna Sant, la Laura Pastor, la Rim i la Zaira (la Rosa com hem dit abans pujava a l’“A”). Per completar, tot un seguit de noies noves: l’Elena Tusell, la Sandra, la Clara, l’Alba Gamell, la Mariona Cuella, la Cristina i Celeste. També tornava després d’un any de “retir” esportiu la Mariona Gené. En un equip amb tantes cares noves i tantes noies joves, l’objectiu era senzillament no descendir, però sobretot formar a les jugadores. Així doncs la valoració de l’any ha estat positiva, perquè la progressió de moltes de les jugadores ha estat impressionant i fins i tot ha comportat, com hem dit abans, la convocatòria de la Celeste per la selecció catalana cadet. A nivell competitiu l’equip ha tingut una mica de tot, guanyant partits amb joc molt brillant, i perdent partits que no s’havien d’haver perdut mai. Però així s’aprèn, i l’equip no ha patit en cap moment pel descens de categoria i s’ha mantingut en la zona mitja de la taula tot l’any, acabant en el 8è lloc a tant sols 3 punts del 6è.
En quant a la Copa, l’equip va començar a 1/32 de final, on va guanyar 5-6 al Metacom (equip de 2a divisió “A”), i a 1/16 va caure derrotat 0-4 davant l’Escola Pia Nostra Senyora (equip de Divisió d’Honor Catalana).
Després d’aquest any d’adaptació/formació, l’objectiu per la temporada vinent passa per aconseguir l’ascens. L’entrenador encarregat de fer-ho realitat serà el Ramon, el mateix que havia agafat l’equip aquest any, incorporant-se com a nou membre a la plantilla d’entrenadors del club.
Esperem que en aquest any que començarà en breu els equips femenins mantinguin el bon nivell mostrat la darrera temporada!
Propera entrada: Sènior Masculí: Introducció i Balanç Temporada 08-09
