Com un equip d’un poble de 600 persones pot arribar a Divisió d’Honor i a més, eliminar al Barça al playoff per l’ascens?
Doncs ben senzill. Amb diners, un bon entrenador i jugadors de talla mundial. Això és el que va passar a la localitat gallega de Puebla de San Julián a la província de Lugo. Va ser la temporada 2003-2004 quan el Muebles Caloto FS, va eliminar al Barça a l’eliminatòria decisiva del playoff d’ascens a la Divisió d’Honor. Un poble de només 600 persones passava a tenir un equip a la màxima divisió del futbol sala nacional. De fet el pavelló no podia agrupar a més de 400 espectadors. L’any 2003, l’empresari gallec i exjugador de l’Azkar Lugo, “Firvi”, es va fixar en aquest petit club de futbol sala i va decidir fer un equip campió a cop de talonari. Va fitxar jugadors de talla mundial i contrastada com Serpa, Cecilio, Marcio o Ciço (ara a l’Inter Movistar). Va ser una temporada amb molts canvis a la banqueta, fins que “Firvi” va decidir fitxar un entrenador guanyador per mirar de pujar l’equip: va contractar José Venancio, l’actual seleccionador espanyol. No us sembla increïble? Us imagineu que a Les Corts passés alguna cosa així? De fet al barri tenim més habitants que no en aquella parròquia gallega!
Després de quedar primer del grup C de Plata, Muebles Caloto va aconseguir classificar-se pel playoff d’ascens (aleshores per pujar s’havien de superar dues eliminatòries, la primera a tres partits, i la segona al millor de cinc). A la primera van eliminar amb dificultats al GSI Bilbo. Muebles Caloto va perdre el primer partit fora de casa (4-3) però va remuntar l’eliminatòria al seu pavelló minúscul (7-6 i 3-1). Ja només quedava una passa per arribar a l’objectiu. Tots els ingredients semblaven adequats: un entrenador de nivell, jugadors experimentats i una afició entregada (insistim que el poble tenia poc més de 600 habitants!). El rival era el FC Barcelona, que després d’una temporada a Plata volia tornar a l’elit, sobretot amb l’arribada de Laporta a la presidència (perquè us feu una idea, va ser l’any de la primera temporada de Ronaldinho a l’equip de futbol). Amb Xavi Closas com entrenador, el Barça no es refiava d’un equip gallec pel qual ningú apostava, amb un pavelló de broma i amb jugadors alguns desconeguts (de fet Ciço va ser fitxat per sorpresa i exclusivament pel playoff d’ascens. Ara és una estrella mundial i campió del món amb Brasil). A més el Barça tenia el factor pista en contra (era al millor de cinc partits i amb format 1-2-2, és a dir, el primer partit a camp de Muebles Caloto, els dos següents al Palau, i si en calien dos més, havien de ser a Puebla de San Julián). Però l’eliminatòria no va tornar a Galícia. Els de Venancio van fer història i van guanyar la partida als blaugrana amb un contundent 3-0.
Repassem de forma breu els partits de l’eliminatòria que va marcar una nova pàgina a la història del futbol sala nacional.
L’inici de tot plegat: Muebles Caloto-FC Barcelona 3-2
El primer partit va ser el més igualat i on probablement els culés van perdre opcions de pujar. La derrota obligava als de Closas a guanyar els dos partits al Palau, sabent que havien de tornar al pavelló de joguina. Pavesio havia avançat al Barça, però la resposta dels gallecs va ser immediata, amb gols de Serpa, Cecilio i Ciço, els jugadors més determinants. Tot i que Socastro va transformar un doble penal ja no va haver-hi més temps. La primera victòria es quedava a Puebla de San Julián i el Barça tenia tota la pressió de guanyar els dos partits al Palau per mirar de tenir opcions.
El moment clau: FC Barcelona-Muebles Caloto 2-6
Segurament va ser el partit que va marcar l’eliminatòria. Amb la victòria, els gallecs obligaven al Barça a aixecar un 0-2 en contra, una tasca realment difícil. El partit el van dominar els de Venancio en tot moment. Ciço amb dos gols va ser l’estrella d’un partit on també van marcar Marcio, Cecilio, Serpa i Nano. Els gols del Barça van ser de Socastro i Kel, però no hi va haver oportunitats de remuntar.
L’ascens: FC Barcelona-Muebles Caloto 4-5
El tercer partit va ser el més emocionant, i tot i que el Barça es va deixar la pell a la pista, la dinàmica i la història semblava reservada perquè Muebles Casloto i el seu propietari “Firvi” aconseguissin el seu objectiu. Després d’una pròrroga i quan el partit semblava abocat als penals, Ciço empatava el partit als darrers minuts de doble penal, i el veterà Luis Vázquez feia a falta de pocs segons per acabar el temps extra el gol que feia història. Tot i que el Barça va anar al davant tot el partit, Serpa, Ciço i el porter Edu van fer un recital i van tancar un ascens sorprenent.
Després del tercer partit, els jugadors van ser rebuts a Puebla de San Julián amb tots els honors i és que per increïble que fos, aquella petita parròquia gallega la temporada següent tindria un equip jugant contra els Pozo, Interviú o Playas de Castellón. “Firvi” va assegurar que el bloc no es trencaria i que la gent podia seguir somniant. De fet per saber-ne més si us interessa, podeu llegir aquest article magnífic de maig del 2004 del diari As (que jo sàpiga no han esborrat cap jugador!).
Com que la història és curiosa i força llarga, la propera setmana hi haurà un segon capítol del Muebles Caloto on repassarem com va funcionar l’equip a l’elit i com va caure en desgràcia.
Però si heu arribat fins aquí no us podeu escapar de la pregunta. És evident que l’ascens del Muebles Caloto ve marcat per una forta inversió, però també per una bona generació de jugadors i una bona tria. Per tant, quina és la millor generació de jugadors de futbol sala que heu vist? S’hi valen totes les categories i tots els equips, Les Corts inclòs! I no sigueu modestos!
Marc Brau
