La Laia Rojo (2004) compleix una dècada vestint de verd des que va arribar a l’A.E. Les Corts UBAE amb 10 anys la temporada 2014/2015. Des d’aquell primer equip, un Benjamí/Aleví femení escolar, la Laia ha anat passant per totes les categories fins al Sènior A femení fent realitat un somni, arribar a 1a Divisió.
Mitja vida com a mamut rodejada de companyes i amigues durant un camí ple d’experiències i molts èxits que ara es veuen recompensats amb el premi a Millor Jugadora Catalana de Futbol Sala. Avui se li farà entrega d’aquest reconeixement a la 12a Edició de la Gala de les Estrelles del Futbol Català que tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm a les 19:45 i en directe per TV3.
Què vas sentir al rebre aquest reconeixement?
Vaig sentir una alegria i orgull enorme, i el primer que vaig fer va ser enviar-ho a la família. Em vaig sentir molt orgullosa i recompensada per tot el camí i esforç, tant individual i sobretot col·lectiu que hem fet juntes. El primer que vaig pensar és, “ostres, realment estem al màxim nivell, i és gràcies a tot l’esforç i treball que hem anat fent des que teníem 10-12 anys”. Vaig pensar en tota la progressió, des que vaig començar amb l’escolar a Les Corts i el Base B que just s’estava formant amb la Clara i on ja jugava amb companyes actuals; als anys següents amb el Riqui; l’etapa juvenil amb el Borja enllaçada amb el debut a 2a nacional; i els dos últims anys amb el Robert on aconseguim l’ascens somiat, i mantenir un club de barri com Les Corts a la màxima categoria.
Quins són els records més macos que guardes d’aquests 10 anys?
En aquests 10 anys els records més macos són el primer campionat d’Espanya quan tot just érem infantils, que vam anar a Cieza; les finals de Copa Catalunya amb tota la grada mamut verda plena i, com no, guanyar la lliga de 2a amb el posterior ascens a la màxima categoria. També formen part de mi els campionats amb la Selecció Catalana.
Suposo que és impossible quedar-te amb un, però si haguessis d’escollir?
Si m’hagués de quedar amb un tinc clar que seria l’ascens, perquè va ser complir un somni que havíem verbalitzat ja de petites, en categories base i cadet-juvenil. A més a més, ho vam fer juntes, amb un equip que portàvem coneixent-nos i formant-nos des d’infantil, juvenil i els posteriors anys a segona divisió, on cada vegada ho vèiem més a prop. Va ser un sentiment de pertinença i orgull indescriptible.
L’esport femení està creixent. Moltes jugadores d’ara podeu ser referents de les més petites. Quins consells els hi donaries?
Sí, l’esport femení està creixent i nosaltres tenim la sort de poder viure l’etapa del canvi, que s’està donant gràcies a l’esforç i dedicació de les generacions anteriors. Poc a poc el nostre esport s’està professionalitzant, i ho podem veure al nostre propi club, on fa uns anys era impensable tenir una estructura per mantenir un equip a la màxima divisió. Les noies mamuts m’agradaria que tinguessin l’ambició i el desig d’arribar a primera divisió amb Les Corts. I si ho tenen que s’esforcin, i sobretot que gaudeixin del futbol sala. A més a més, crec que no hi ha millor motivació que veure que s’està donant un progrés i que poden aspirar a somnis futbolístics grans i ambiciosos amb el nostre esport, i jugant a casa. Com a consell els hi diria que es proposin intentar millorar cada dia, però sempre gaudint del futsal.
Quins objectius et marques en el futur més proper? Individuals i col·lectius?
Els meus objectius a curt-llarg termini és que estabilitzem el Sènior A a Primera, i que puguem seguir la progressió cap a una professionalització que ens pugui acostar al rendiment dels millors equips d’Espanya per competir per objectius més grans. El meu somni és seguir aspirant el màxim nivell a casa, i seguir creixent juntes amb l’escut mamut al pit. I, si parlem de somnis, ens imagino guanyant una copa de la reina.
Vols dedicar a algú aquest premi?
El premi m’agradaria dedicar-lo a la família: al meu germà, la mama i el papa. Que són els que més orgullosos estan i els màxims responsables del caminet que he anat fent des que vaig començar a jugar amb el Nil (el meu germà) al jardí dels iaios.
