EXPEDICIÓ CADET “A” A EJEA DE LOS CABALLEROS

Ens vam trobar tots el dijous 25 de juny a les 11:30 del matí a l’Estació del Nord, on agafaríem un autobús que ens portaria fins a Saragossa. L’expedició la composaven la major part de jugadors del cadet “A” (Adri, Miki, Pol, Salla, Costa, Fran, Diego i Jordi) i tres membres de cos tècnic (Quim, Miki Andrés i Mario). Viatge sense incidents fins Saragossa, on canviaríem de bus i n’agafaríem un de nou fins a pròpiament Ejea de los Caballeros. Un cop arribats allà (a les 18:15) vam ser rebuts per l’organització, ens vam instal·lar a l’hotel, vam sopar i a esperar que arribés l’endemà, que és quan començaven els partits.
Divendres ens vam llevar, vam esmorzar i després, mentre uns miraven partits al pavelló d’altres van aprofitar per banyar-se a les piscines del poble que eren unes instal·lacions enormes. L’organització ens va posar el dinar a les 12:30, perquè a les 16 ens estrenàvem al torneig, davant d’un rival amb nom com és Ourense F.S. (subcampió de Galicia).

Ourense F.S. 0 – Les Corts 3. Va ser un partit força igualat però que vam dominar. Degut a problemes d’última hora, Ourense va venir al torneig amb només 1 canvi, i el primer partit que jugaven, que era aquest el van disputar sense haver dinat ni descansat perquè tot just arribaven 20 minuts abans del partit al poble. Això va fer que el partit es decantés al nostre favor, davant d’un equip que jugava un molt bon futbol sala, amb molt de criteri en la rotació i el toc i amb jugadors de molta qualitat, però amb molta falta de gol i de recanvis en la banqueta.

El segon partit del dia, arribaria a les 20, contra el cadet “A” d’Ebrosala, un equip amb tres jugadors de la selecció d’Aragó que va perdre 4-3 la final estatal contra Madrid.

Ebrosala “A” 0 – Les Corts 6. El resultat és excessiu, però la victòria merescuda. Un partit que va tenir un futbol sala intens i amb ritme, en el que vam demostrar ser superiors. El partit va tenir una miqueta de tot, grans gols, joc de 5 per la seva part, tensió entre alguns jugadors, etc. Amb aquesta victòria havíem assegurat el passi a les semifinals, ara faltava aconseguir el 1r lloc al grup.

Després del partit tocava sopar, i després dormir, tot i que renunciar a una mica de festa no ho contemplaven els cadets. L’endemà, dissabte, tornàvem a tenir tot el matí lliure, així que un altre cop piscina/partits al pavelló. Un cop dinats, tots cap al pavelló a veure partits, entre d’altres un partit del cadet femení de Rubí (l’altre equip català del torneig), amb el qual ens vam agermanar amb jugadores i afició. El nostre partit no arribaria fins les 18, quan ens enfrontaríem a Las Fuentes, campió cadet vigent d’Aragó, contra el que Marfil va jugar a la fase sectorial del Campionat d’Espanya.

Las Fuentes 3 – Les Corts 4. Partit lletjot. Era l’últim partit de la fase de grups, i amb els resultats que s’havien donat (Ourense 1 – Ebrosala 3, Las Fuentes 1- Ourense 1, Las Fuentes 0-Ebrosala 1) érem campions de grup si no perdíem d’una diferència de gols molt alta. Així que no vam jugar a tope, perquè no ens calia i també perquè físicament es començaven a notar l’acumulació de partits i les nits… Las Fuentes és un equip que juga molt tancat, a esperar al rival, i amb un ritme molt lent de pilota que encomana als contraris. Els seus 3 gols van venir d’errors tontos nostres. Al final ens vam endur el partit, quasi fent el mínim per aconseguir-ho i intentant reservar una mica de forces per les semis. A la grada Rubí animant-nos, però el partit no va ser maco de veure.

Després del nostre partit començaven les semifinals de manera que només teníem 3 partits enmig per descansar abans de jugar la nostra, que era la última, a les 22. El rival, Hijar F.S. campió de Teruel. Un equip que pel que havíem estat veient al llarg del torneig era inferior a nosaltres tàcticament però amb dos molt bons jugadors i un porter altíssim. Havien quedat 2n del seu grup de lligueta.

Hijar F.S. 1 – Les Corts 1 (penaltis 3-1) Estàvem físicament molt cansats. Ells havien descansat bastant més (l’últim partit l’havien jugat a les 12 del migdia) i estaven molt motivats per guanyar-nos. Ens vam trobar un equip que renunciava a la pilota i es tancava. El seu joc consistia en buscar als seus dos jugadors desequilibrants i a veure que es treien de la màniga. Vam començar marcant nosaltres, amb un xut llunyà de Fran (en el dia del seu aniversari) que el porter clarament es va menjar posant les mans toves. Així va arribar el descans. El domini era nostre, però no es materialitzava, i les seves contres portaven molt perill. La segona part va ser seva. Ens van venir a buscar més i ens costava sortir. Van tenir tot un seguit de jugades seguides de fora de banda o córner que acabaven en xut que rebotava i tornava a forçar una altra banda o córner fins que la pilota va acabar entrant en un xut molt potent que un jugador del seu equip va desviar amb fortuna cap a dins de la porteria. I així es va arribar als penals. Una loteria en la que no vam tenir sort i en la que el seu porter gegant va parar 4 dels 5 penals.

Però era la última nit del torneig, així que després de sopar unes pizzes a les 12 de la nit, hi havia disco mòbil i els nostres jugadors van oblidar la derrota i a passar-ho bé. Només hi havia un petit problema: El 3r i 4t lloc es jugava l’endemà a les 9 del matí!!
Així que l’endemà, a les 9 del matí, havent dormit 5 hores malt comptades i amb tot el cansament físic dels partits i de la festa, amb un pavelló pràcticament buit, es va jugar el partit per decidir la 3a i la 4a posició. Ens enfrontàvem a l’equip organitzador del torneig, amb 2 membres de la selecció aragonesa, equip que havia perdut l’altra semifinal contra Ebrosala.

E_media F.S. 7 – Les Corts 7 (penaltis 4-2). Partit molt difícil de jugar pel cansament i la manca d’hores de son. Com era d’esperar, les defenses no van estar gaire presents i això es va veure recompensat amb molts gols. El partit va anar bastant igualat fins al 3-3 que es va arribar al descans. La 2a part ells van sortir més forts i es van escapar fins arribar a 7-3. Vam demanar un temps mort per fer revifar l’equip i ho vam aconseguir. Amb la idea de fer l’últim esforç del torneig, vam remuntar en 5 minuts fins arribar al 7-7, demostrant que érem superiors. Quedava molt poquet temps i mentre ells feien el possible per aturar aquesta darrera embranzida vam tenir una ocasió claríssima per guanyar. Però no va ser així. Amb un minutet més de partit teníem tots els números per guanyar… però un altre cop els penaltis… i un altre cop derrota.