Aquí teniu la crònica de la final de Copa Catalunya Infantil, realitzada pel nostre periodista particular Marc Brau:
Hi ha dies on tot surt de cara. Dies on l’esforç, la perseverança, la confiança en els companys, el treball de tota una temporada i la qualitat innata d’uns grans jugadors se sumen per arribar a la fórmula de l’èxit. L’Infantil “A” tenia una espineta clavada amb el Barça. Aquest any, els nostres només havien cedit dues derrotes en tota la temporada, les dues contra els blaugrana. I amb marcadors molts ajustats. La lliga es va escapar, però entrenadors i jugadors eren conscients que la diferència entre els dos equips no era tan gran. I a la final de la Copa Catalunya es van ajuntar tots els factors possibles per aconseguir una victòria irrepetible, en pista culé i amb un marcador ja històric (8-1).
Inici somniat
A les finals habitualment guanya qui surt més concentrat, qui fa els primers gols, qui marca el ritme. L’Infantil “A” va sortir amb ganes de demostrar que no només podia competir de tu a tu, sinó que sortia a pel títol des del primer minut. Amb una bona circulació de pilota, els primers instants ja van oferir bones sensacions. I aquestes es van reafirmar quan al minut 2, Sergi Trillas, que acabaria sent el màxim golejador del partit, aprofitava una bona passada en profunditat per guanyar l’esquena a la defensa i superar el porter amb un xut a l’escaire. Però l’equip no es va aturar aquí. Els de Lluís Bernat aconseguien recuperar pilotes en bones condicions i trobar espais amb facilitat. I 18 segons més tard, novament Sergi Trillas aprofitava una gran assistència d’Alex Lacambra per marcar el 2-0 amb un xut ras. El somni s’estava fent realitat.
Sergi Trillas fa l’1-0 al minut 2.
Moments delicats
A poc a poc, el Barça va aconseguir aturada la sortida fulgurant dels mamuts i mitjançant una bona pressió aconseguia generar perill a la porteria d’Ot. Ho intentaven des de totes les posicions, però era sobretot amb les jugades d’estratègia quan va mostrar el seu potencial. Finalment, en un contracop, Pau va poder marcar el 2-1 amb un xut creuat. Després del gol encaixat, van venir els millors moments del Barça. Als nostres els costava treure la pilota jugada, tot i que van gaudir d’ocasions clares com dues arribades de David o un xut clar de Víctor. El Barça dominava i la sensació era que la final es podia igualar en qualsevol instant.
La fotografia oficial de la final. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Enric (cos tècnic), Arturo, Jordi, Sergi, Lluís (entrenador), David Parcet, David Loinaz, Marc Brau (cos tècnic), Ot, Alex, Víctor, Marc Antón, Jan i Iker.
Surt el caràcter
En moments de plena tensió, l’equip va fer una passa endavant en defensa i a poc a poc va anar generant neguit al rival, tapant bé els espais i sortint amb perill amb poques passades. La clau era la intensitat. Cada pilota dividida es lluitava com si fos l’última. I al minut 12, una refús a l’interior de l’àrea després d’una bona lluita d’Iker, el va aprofitar Arturo per fer el 3-1. Un cop important pel Barça. Els de Miguel Tablado van intentar escurçar diferències, però amb el marcador a favor, l’Infantil A cada cop se sentia més còmode. A falta de dos minuts per arribar al descans, una bona jugada de David per la banda la va culminar Sergi Trillas, que aconseguia el hat-trick en només 18 minuts. La final s’havia posat de cara però el 4-1 encara era un bagatge escàs davant un Barça que en tota la temporada no havia cedit ni un sol empat.
Celebració del 4-1.
Sortida de campió
A vegades costa sortir concentrat a la segona part. És important sortir connectat per no llançar el bon treball de la primera part. En un moment determinant de la final, el nivell defensiu dels nostres va ser extraordinari i gràcies a bones anticipacions es generaven contracops clars. L’equip blaugrana començava a desesperar-se i a deixar molts espais al darrere. I això es va aprofitar a la perfecció. Un Sergi Trillas estel·lar, va robar una pilota al mig del camp i amb una gran conducció va arribar a la línia de fons per posar-la al segon pal. Arturo no va perdonar per fer el seu particular doblet. 5-1 i els jugadors mamuts es miraven el marcador i no s’ho creien. En volien més. Volien la revenja de la lliga. Dos minuts més tard, el mateix Arturo va estavellar una pilota al travesser en una vaselina que un rival va aconseguir treure després sota els pals. El títol cada cop era més a prop.
Arturo és a punt d’aconseguir el seu tercer gol.
Golejada històrica
Novament el Barça va tornar a prémer l’accelerador, però Ot i David, amb bones aturades, evitaven que la diferència al marcador es pogués reduir. Els nervis cada cop s’apoderaven més del rival i els últims 10 minuts van ser un festival mamut. Sergi Trillas marcava dos gols consecutius al minut 31, que deixaven el marcador en un contundent 7-1. Ja en duia cinc. Però ningú volia aturar-se. Tothom donava el màxim de sí mateix. I les ocasions continuaven, quan a la grada, el sector dels aficionats mamuts ja celebraven el títol. La golejada la va tancar Iker amb una excel·lent arribada al segon pal després d’una majestuosa passada de Marc Antón. 8-1. Semblava increïble. Quan va sonar la botzina els mamuts van celebrar el títol de forma efusiva. Un títol merescut, gràcies al treball de tot un any i a l’esforç constant per millorar tot i les dificultats del dia a dia. Un èxit meravellós en un partit que recordarem per sempre.
Els campions amb la Copa Catalunya.
Celebració als vestidors.
Gols: 1-0 Trillas (2’), 2-0 Trillas (2’), 2-1 Pau (6’), 3-1 Arturo (12’), 4-1 Trillas (18’), 5-1 Arturo (25’), 6-1 Trillas (31’), 7-1 Trillas (32’), 8-1 Iker (35’)
