Des de fa uns anys les regles en el futbol sala han mirat de globalitzar-se intentant sintetitzar-ho en un sol reglament per a tots. Això ha comportat nombroses modificacions de les regles de joc i per tant, tant jugadors com entrenadors s’han hagut d’adaptar.
Des de l’eliminació del camp, implicant un endarreriment de les defenses; fins al canvi de la manera d’executar córners i bandes. Un d’aquests canvis de reglament ha sigut l’aparició de l’expulsió comportant la pèrdua d’un jugador de camp durant 2 minuts o fins que l’equip en inferioritat rebi un gol.
Parlarem de com afrontar aquestes situacions com a equip defensor. Amb l’aparició d’aquesta norma, la majoria d’equips han adoptat 2 maneres de defensar aquestes situacions.
A- Trinagle 2-1
Aquesta tipologia defensiva es basa en situar 2 línies defensives, la primera, la més allunyada de porteria, amb 2 jugadors; i la segona amb 1 jugador que bascula segons la situació de la pilota.
Punts Forts
– Bon control del xut exterior: El fet de tenir dos jugadors a dalt permet arribar sempre a “tapar” els seus jugadors més allunyats de porteria.
Punts Febles
– Pot ser que el jugador de fons no arribi a pressionar pilota, quan aquesta s’enfonsa a les bandes.
– Si la circulació és ràpida al jugador de segona línia, li costarà arribar a l’altre banda.
B- Trinagle 1-2
Aquesta manera de defensar és a l’inrevés que l’altra, es basa en situar un jugador davant que haurà de lidiar amb els dos jugadors més allunyats de la nostra porteria.
Punts Forts
– Permet apretar pilota si l’equip ofensiu decideix enfonsar la pilota.
– Quedem guarits davant la ràpida circulació de pilota.
Punts Febles
– Dóna facilitats al xut exterior.
Hi ha diferents maners de defensar aquesta opció B triangle 1-2.
– La primera seria la que es basa en bascular intentant tapar el xut.
– La segona seria la que té com a objectiu tancar línia de passada entre els seus jugadors exteriors, i un cop tancada aquesta línia de passada pressionar al posseïdor de la pilota obligant a finalitzar sota pressió o a enfonsar la pilota. Aquesta té l’inconvenient que si no es tanca bé la línia de passada i s’aconsegueix canviar la pilota de costat, tenim una inferioritat per l’altra banda.
En ambdues maneres de defensar, existeixen diferents posicionaments a realitzar quan la pilota s’enfonsa a la cantonada:
– La primera seria la de reduir espais, on el jugador 1 tancarà el centre per evitar pilotes interiors, el 2 es quedarà amb els 2 jugadors més allunyats i el 3 pressionarà pilota. Aquesta té el risc de que si es circula la pilota ràpidament es pot patir una inferioritat per l’altre costat.
– La segona es basaria en tancar línies de passades, on 1 amenaçarà passada exterior evitant que es circuli la pilota i deixant el centre desguarit on 3 apretarà pilota i 2 amenaçarà línia de passada amb el jugador exterior. Té l’inconvenient que si el jugador de la cantonada té molta qualitat tècnica i aconsegueix passar la pilota al segon pal, aquell jugador restarà sol.
El que és clar és què fer a l’hora d’atacar en inferioritat, tothom intenta que corri el rellotge el més ràpid possible. Però això és qüestionable, si vas perdent posem pel cas 2-1 i queden 2:30 de partit: no seria pot ser més convenient marcar-te un gol ràpidament i així recuperar el teu home expulsat, i tenir 2 minuts per remuntar el 3 a 1? Sembla una bogeria però què faries tu realment en una situació similar?
Com prefereixes defensar el 4 vs 3? De què ets més partidari? Ho defensaries diferentment?
Ernest Cardona
– La segona es basaria en tancar línies de passades, on 1 amenaçarà passada exterior evitant que es circuli la pilota i deixant el centre desguarit on 3 apretarà pilota i 2 amenaçarà línia de passada amb el jugador exterior. Té l’inconvenient que si el jugador de la cantonada té molta qualitat tècnica i aconsegueix passar la pilota al segon pal, aquell jugador restarà sol.
