MAMUTS PEL MÓN (I)

1 juny 2010

Per fi inaugurem una nova secció al blog. No sabem quant durarà, possiblement poc, perquè no hi ha tants mamuts que hagin viatjat pel món jugant a futbol sala. Avui parlem amb el Joan. Aquí teniu la seva història, en forma d’entrevista. Descobrireu el seu particular sentit de l’humor i la seva manera de prendre’s les coses a les seves respostes:

Per saber una mica més de tu…

1- Nom i cognoms
Joan Agustí i Garcia

2- En quins equips has jugat de jugador?
Vaig començar a futbol 11, al Sant Ignasi. Després a 1r d’ESO vaig passar-me al Futbol Sala a Maristes Sants – Les Corts, cole al que anava. Vaig estar 3 anys allà i en guardo grans records. Amb els companys de classe la veritat és que altres coses no ho sé, però bé ho passàvem, i això sempre és l’important. Després d’uns anys allà ja vaig anar a Les Corts UBAE, on hi estaria els 3 anys de Juvenil. L’ambient que em vaig trobar va ser immillorable des del 1r any i, a part d’un equip de futbol, allà vaig trobar un grup d’amics. Va ser impossible no sentir-me MAMUT! Quan vaig acabar de Juvenil vaig jugar un any al Sansur (Territorial Catalana) i després 2 anys al Futsal Cervelló (Preferent Catalana). I ara jugo al Sheffield FC!
3- Quins entrenadors vas tenir a Les Corts?
Doncs allà vaig estar-hi 3 anys tot i semblar haver-hi estat 50…per tant només vaig tenir temps de tenir a l’Adolf durant 2 anys (i més endavant també al Cervelló) i al bo d’en Canilles.
4- Quin és el millor record que tens de futbol sala?
En tinc MOLTS i MOLT BONS! Durant l’estada a Maristes veure el divendres el “pati del cole” ple de gent mirant era molt emocionant. De l’estada a Les Corts en guardo també infinits, com una gran celebració al vestuari de Martorell després de guanyar al Miró Martorell amb el gran capità Kalessin (Mario, entrenador Infantil “B”), el xut de la Kabra (Albert Gómez, entrenador escolar), els derbis contra el JM de Marcus (actual porter del Bar Mi Casa de Nacional “A” i ex-company mamut el 1r any de Juvenil)… infinits! i la majoria són moments extra-futbolístics de quan celebràvem les grans “azañas”, amb un paper destacat de Jabat (Albert Abelló, entrenador escolar). A part d’això també de la “Selecció de la UPC” o de tornejos de futbol sala d’estiu en guardo també grans records.

Joan capità del Juvenil Nacional 2005-2006

5- La fita esportiva màxima a la que has arribat?
Esportiva? Un dia quan era jove vaig còrrer una mitja marató! Però la veritat és que amb el futbol sala no he assolit grans fites. Vam quedar ??? la temporada ??? quan era juvenil amb Les Corts. O si no, més “patxanguero”, les prèvies del campionat d’Espanya d’universitats on ens va eliminar Madrid. O unes semifinals amb equip d’amics que anem a jugar campionats d’estiu de 24 h a diferents pobles.

6- Alguna mania, ritual, superstició relacionada amb el futbol sala?
No soc gaire supersticiós. Ara no tant, quan era més jove sortir la nit abans era bàsic. Més que un ritual una necessitat! Ara ja…un es fa gran i costa més, però s’intenta fer igualment!

I actualment…

1- On estàs vivint actualment? Per què?
Doncs estic a Sheffield (Anglaterra). I perquè? Perquè hi estic d’Erasmus (beca universitària per estudiar a l’estranger).

2- Estàs jugant a futbol sala allà? A quin (o quins) equips?
Hi estic jugant. Allà no s’hi juga gaire al futbol sala (futsal com es diu aquí), i la gent amb prous penes ho coneix. Jo volia jugar-hi i per tant em vaig informar i vaig anar a fer les proves per la Universitat de Sheffield i em van agafar. Després gràcies a això vaig poder acabar entrant també al Sheffield FC (club més antic del món de futbol gran, i un dels millors equips de futbol sala d’Anglaterra).

Joan al Sheffield. Abaix a l’esquerra de tot

3- Què ens pots explicar del futbol sala a Anglaterra?
Doncs com he dit el futbol sala no és gaire conegut, i de fet no és ni professional. Hi ha només una sola divisió i està dividit entre 3 lligues diferents. Els 2 primers de cada lliga fan un play-off i qui guanya el play-off aquest doncs juga competició europea l’any vinent (suposo que passant per les prèvies corresponents). També hi ha la FA cup, que és com la FA Cup de futbol 11 però en futbol sala. Tot i això aquesta “Cup” no es barreja amb la lliga habitual, es fa al setembre diria. Finalment també hi ha un campionat universitari (BUCS) que és relativament important i el que guanya també se’n va per Europa, o alguna cosa així (important respecte al que és el futbol sala anglès, evidentment).

4- I als teus equips com els hi va?
Doncs a la lliga de moment anem primers i si tot va bé arribarem als play-off’s. De fet som un dels favorits per guanyar, segons diuen ja que no conec als equips jo. Tenim una plantilla plena d’internacionals: 4 juguen amb la selecció anglesa, un altre ha anat a la irlandesa i un altre que ha entrenat amb la finlandesa. La copa no l’he jugat, ja que es juga a l’acabar la lliga, és a dir al setembre o així. Les temporades comencen a l’octubre (els entrenaments, els partits comencen al gener). A les BUCS vam passar primers de grup i vam arribar fins a quarts de final.

5- Què en pots dir del futbol sala anglès? Nivell tècnic? Nivell tàctic? Afició? Diferències amb el futbol sala català?
Doncs a nivell tàctic és bastant precari. A vegades vas a jugar contra equips que són realment fluixos (tàcticament). Gairebé tothom juga amb pivot fixe i no hi ha gaire rotació. Nosaltres tenim un entrenador brasiler que en sap una mica de futbol sala, tot i així tampoc no juguem a gaire cosa, simplement moviment ràpid de pilota i a fotre gols! A nivell tècnic hi ha gent bona. La majoria (diria que tots) els que juguen a futbol sala venen de jugar a futbol 11, amb la qual cosa saben jugar a futbol. Els que juguen a futbol sala, a més, acostumen a ser els més tècnics. Diferències amb el futbol sala català, com he dit, són infinites. Potser sigui qüestió d’anys (potser 15 o 20), però actualment no hi ha afició al futbol sala. En el fons tot sembla bastant professional: 2 àrbitres i 1 taula, fisios, salutacions rollo champions abans de començar els partits, tots els partits els graben, a vegades hi ha notícies a algun diari gratuït amb una crònica del partit… Tot i això als partits hi ha com a molt 20 – 30 persones, i gairebé tothom familiars o amics dels jugadors (a més a més, s’ha de pagar entrada per veure els partits). Diguem que els equips pateixen per arribar a final de mes. A més a més, com que només hi ha una divisió t’has de moure sempre molt lluny, sempre que jugues a fora (són de mitjana unes 5 hores de viatge anar i tornar).

Notícies relacionades