Entrevistem a un altre mamut viatger. Es tracta del Lluís. Des d’aquí aprofitem per tornar a desitjar-li el millor en el què resta de temporada!
1- On estàs vivint actualment? Per què?
Molt bones, mamuts. Actualment estic vivint a França, a un poble que es diu Longwy. Molt a prop de Bèlgica i Luxemburg. I el motiu no és cap altre que el futbol sala; estic entrenant a l’equip d’aquesta població.
2- Estàs jugant/entrenant a futbol sala allà? A quin (o quins) equips?
Com us comentava abans vaig venir per entrenar el Boys Futsal Longwy, l’equip d’aquí, el primer equip. Juguem a Segona Divisió Nacional i estem lluitant per pujar a Primera Divisió. Aquest és l’objectiu que ens va marcar la directiva i malgrat que no serà fàcil ho estem intentant.
3- Què ens pots explicar del futbol sala a Longwy? Nivell tècnic? Nivell tàctic? Afició? Diferències amb el futbol sala català?
Bé, el futbol sala a França és molt diferent. Fa poquet que es juga i no hi ha equips de base. Ara tot just es comença a intentar desenvolupar però encara falta molt. El nivell tècnic dels jugadors és molt bo, en línies generals. Hi ha molt bons jugadors tècnicament. L’apart tàctic ja és una altra cosa. Encara falta molt per poder equiparar-se amb les grans potències europees. Els pavellons on juguem habitualment estan gaire bé plens però val a dir que normalment juguem a pavellons semblants al de l’Illa. És a dir, de terra sintètic i amb capacitat per unes dues-centes o tres-centes persones.
De diferències amb el futbol sala català n’hi ha moltes, moltíssimes. Però potser el més important és que mentre a Catalunya pensem que una nena o un nen pot jugar, des de ben petit, tota la seva vida a futsal a França, en canvi, això és impensable a dia d’avui. I la traducció d’això, òbviament, és que en edat adulta els jugadors tenen una mancança de conceptes propis del nostre esport molt important. Perquè com bé sabeu tots no hi ha millor escola que la pròpia pràctica.
4- Què ens pots dir de l’experiència més enllà del tema esportiu? Com vas amb l’idioma? Diferències en el clima, la gent, etc.
La veritat és que l’experiència té dies bons i dies que no ho son tant però jo li recomanaria a tothom per dos motius bàsics;
El primer és que marxar a fora t’obliga a aprendre un idioma. I això sempre és positiu.
El segon és que a un entrenador, com és el meu cas, l’obliga a replantejar tota la seva manera de fer i d’expressar-se. M’explico; les bases que dones per sabudes a Catalunya no son les mateixes que puguin conèixer a altres llocs del món. I, a més a més, t’has d’adreçar als teus jugadors amb una llengua que no domines al cent per cent. Aquests dos aspectes fan que la teva feina hagi de ser revisada de dalt a baix encara que faci molts anys que entrenes.
Jo m’he trobat moltes diferències en tot. El clima, aquí fa molt fred perquè estem molt al nord, la població, es tracta d’un lloc petit gens comparable a Barcelona, la religió, molts dels jugadors son musulmans i tenen diferents costums a les nostres… Però insisteixo en que ho recomanaria al cent per cent. Veure noves realitats ajuda a entendre millor a d’altres persones.
5- Tens previst quedar-te molts anys?
Això, en el món de l’esport, no es sap mai. Dependrà bastant dels resultats. Però, de moment, m’han dit que estan contents amb la meva feina i estem començant a planificar la temporada vinent.
6- Recomanaries l’experiència?
Sense cap mena de dubtes. Crec que és una sort que el nivell del nostre esport sigui tan alt a Catalunya perquè això ens dona l’opció de sortir a l’estranger i poder viure de quelcom que ens agrada.
7- Alguna cosa que vulguis afegir?
Procuro seguir els resultats dels equips cada cap de setmana i se que tothom continua treballant i esforçant-se moltíssim perquè arribin grans resultats. I tinc plena confiança en que ens endurem algun títol important aquest any, també. I aposto fort perquè les noies del Base Femení “A” faran història guanyant la lliga de Divisió d’Honor.
