La LNFS de futbol sala és la millor lliga del món. Així ho intenten vendre els seus dirigents i ara no es tracta de debatre sobre la veritat d’aquesta afirmació. El que us proposo és fer durant les properes setmanes un repàs exhaustiu del que han estat les últimes temporades a Divisió d’Honor i quins han estat els seus protagonistes en allò que més es veu: fer gols.
Començarem per la temporada 2004-2005 i acabarem d’aquí dues setmanes amb la temporada actual, que ja haurà acabat la fase regular. D’aquesta manera anirem repassant temporada per temporada allò més destacat: alguns recordareu algunes coses, als altres encara potser no us agradava el futbol sala i alguns “freaks” com jo recordareu punt per punt totes les temporades i tots els jugadors dels quals parlarem! Veureu que tot i que han anat passant les temporades, a l’elit de la LNFS encara hi ha els mateixos protagonistes.
Els rècords
Abans d’iniciar el repàs per temporada veiem quines són les xifres màximes de gols que hi ha hagut en la història de la lliga.
1999-2000: Joan Linares (Talavera) 68 gols
2000-2001: Paulo Roberto (Pozo Murcia) 72 gols (Rècord absolut)
2001-2002: Daniel Ibañes (Caja Segovia) 57 gols
2002-2003: Paulo Roberto (Pozo Murcia) 64 gols
2003-2004: Lenisio (Pozo Murcia) 69 gols
LNFS 2004-2005
Començarem amb una temporada històrica. Crec que és un bon punt de partida per veure com han anat variant les xifres de gols, els protagonistes i els equips que han plantat cara. En aquesta temporada el campió de lliga va ser Boomerang Interviú. El conjunt de Jesús Candelas va superar a la final al favorit, El Pozo Murcia en quatre partits (aleshores la final era al millor de 5 partits jugats amb la fórmula 1-2-2). Però perquè els favorits eren els murcians? Fàcil. Havien liderat la lliga amb comoditat, tenien el factor pista a favor i al playoff encara no havien perdut cap partit. Però a la final els madrilenys van ser molt superiors. Van guanyar el primer partit a Múrcia en un igualat 5-6, van perdre el segon a casa 3-4, però posteriorment es van refer a la seva pista guanyant 7-5 . Van tancar el títol a Múrcia amb una victòria per 3 a 6 i on el mític porter d’Interviú i de la selecció espanyola, Jesús Clavería, va jugar el seu últim partit oficial (o millor dit, els últims minuts, perquè aleshores ja era titular Luis Amado). Aquell Boomerang tenia com a principal estrella a Schumacher. Va ser el seu màxim golejador amb 35 gols (30 en lliga i 5 en playoff) i va liderar a un equip que ja feia honor al sobrenom de “màquina verda”.
Però com l’objectiu del post no és només analitzar els campions, sinó repassar quins van ser els principals golejadors, és precisament per aquest motiu que he començat analitzant aquesta temporada. L’any 2005 és el darrer any on un jugador va ser capaç de superar la xifra de 60 gols, i a més, ho feia per segon any consecutiu. Parlem de l’ex-jugador del Pozo, Lenisio. El crack brasiler va ser capaç de marcar 68 gols (52 en lliga + 16 en playoff). Per fer-ho menys feixuc repassarem les dades en forma de taula:
1. Lenisio (Pozo Murcia) 68 gols (52+16)
2. Wilde (MRA Xota) 36 gols (25+11)
3. Schumacher (Interviú) 35 gols (30+5)
4. Javi Rodríguez (Playas de Castellón) 35 gols (34+1)
5. Fernandao (Martorell) 34 gols
Com veiem, la diferència entre Lenisio i els seus perseguidors va ser abismal. De fet, va ser la seva darrera temporada amb el conjunt murcià, ja que l’any següent va firmar amb Cartagena i el seu rendiment ja no seria el mateix. Sorprèn l’aparició d’un Wilde que va fer una gran temporada a Pamplona i que li va valer perquè Duda el fitxés com a successor de Lenisio al Pozo. A destacar també a Javi Rodríguez com a màxim golejador espanyol amb 35 gols i la dada de Fernandao, que en la seva primera temporada a la lliga i sense jugar el playoff, va marcar 34 gols.
LNFS 2005-2006
En aquesta temporada ja veurem com a poc a poc van desapareixent les grans xifres golejadores. Ja hem vist en el repàs dels rècords que la xifra de 72 gols de Paulo Roberto és absolutament espectacular, tot i que Lenisio va estar a punt d’arribar-hi. A partir d’aleshores ningú més s’hi ha acostat.
La lliga 2005-2006 la va guanyar El Pozo Murcia, aconseguint la revenja de l’any anterior i guanyant la final a Boomerang Interviú (que aquell any també va perdre a la final de la Copa d’Espanya amb Lobelle). El Pozo sense Lenisio, però amb Wilde, Bacaro i Kike com estrelles, va aconseguir superar a la final a Polaris World Cartagena, un equip fet a cop de talonari, amb jugadors com el mateix Lenisio, Manoel Tobías, Jordi Torras o Leandro Simi. Segurament va ser una de les finals més maques dels últims anys, amb un playoff final on es van jugar 5 partits. Els murcians, a diferència de l’any anterior, van fer valer el factor pista derrotant a casa seva al cinquè partit al Cartagena, amb una victòria històrica per 4-2. Aquell dia Wilde va fer 2 gols i es va guanyar el cor del Palacio de los Deportes que no va parar de xiular al seu ex-jugador i ex-estrella, Lenisio (que va passar absolutament desapercebut).
Però aquella lliga va tenir un altre protagonista, que al cap i a la fi, va ser el màxim golejador: Fernandao. En la seva segona temporada a Martorell, el brasiler va explotar de forma definitiva i va aconseguir 51 gols que van ajudar a Martorell a arribar a les semifinals del playoff, on van caure amb El Pozo. Repassem la taula de golejadors de la lliga 2005-2006:
1. Fernandao (Martorell) 51 gols (40+11)
2. Schumacher (Interviú) 41 gols (39+2)
3. Lenisio (Cartagena) 39 gols (30+9)
4. Wilde (Pozo Murcia) 37 gols (32+5)
5. Betao (Lobelle) 34 gols (32+2)
Fernandao va ser el jugador més regular i més encertat de cara a porteria amb diferència, però no tanta com altres màxims golejadors en temporades anteriors. Observem com va baixar el nombre de gols de Lenisio amb el canvi d’equip (de 68 va passar a fer-ne 39). I també que no apareix cap jugador espanyol entre els 5 primers. El màxim golejador nacional va ser Dani Salgado amb 30, que aquella temporada havia fitxat per Playas de Castellón.
Ja veieu que cada temporada té sorpreses i xifres que criden l’atenció. Més endavant ja parlarem de gols i de fites que heu aconseguit de forma individual, però la pregunta d’aquesta primera part de resum dels últims anys de la LNFS serà ben fàcil, perquè no hagueu de fer massa deures aquesta setmana santa. Recordeu quin va ser el primer partit de futbol sala que vau veure (tant en TV com en directe)? O si més no, quins jugadors recordeu de quan éreu petits? Encara recordeu aquelles mítiques retransmissions dels dissabtes al migdia a La 2 de TVE? Animeu-vos!
Marc Brau
