Hem arribat al darrer capítol d’aquest repàs que estem fent a les darreres temporades de la LNFS. Son les temporades 2008-2009 i 2009-2010, que van tenir un dominador absolut: El Pozo Murcia. Han estat els anys més daurats pel conjunt de Duda, sobretot gràcies a l’aportació de tres jugadors clau: Kike, Wilde i Vinicius. Després d’unes quantes temporades fluixes en la tasca realitzadora, aquestes han estat les temporades on Wilde ha fet els seus millors registres. No arriben a les xifres de les lligues que vam repassar a l’inici però no estan gens malament.
LNFS 2008-2009
Després de la victòria d’Interviú la temporada anterior, El Pozo Murcia va arrasar a la lliga 2008-2009. La temporada va estar marcada per la desaparició de Móstoles, que va deixar en 15 equips el nombre de participants, i per tant, cada club havia de descansar dues jornades durant la campanya. Els problemes econòmics, tan presents avui en dia, feien estralls als clubs del nostre esport i cada cop semblava més difícil apropar-se als grans. El Barça va continuar reforçant l’aposta per la secció, però la temporada va ser un fracàs. Els de Marc Carmona van classificar-se per la Copa d’Espanya, però van caure a semifinals amb El Pozo. A la lliga, la patacada encara va ser més gran. Un nou equip a la divisió d’honor, el Pinto, va eliminar als blaugrana als quarts de final del playoff pel títol en només dos partits. I això que a la lliga el Barça havia quedat tercer, per darrere del Pozo i d’Interviú. Tot i la sorpresa del Pinto, la final va ser l’esperada. Això sí, els d’Alcalá d’Henares van haver de suar per eliminar a les semifinals a la revelació del campionat. El Pinto després de perdre el primer partit a casa, va guanyar el segon a fora, i al tercer i decisiu partit, la “màquina verda” va guanyar per un ajustat 4-3 amb un gol de Juanra a darrera hora. De la seva banda, El Pozo va tenir un camí molt més plàcid. Va guanyar tots els partits del playoff (2 de quarts de finals, 2 de semifinals i els 2 d ela final). Wilde amb 11 gols al playoff va dirigir l’atac murcià. A la final, només el primer partit va ser igualat. La sèrie continuava sent al millor de tres partits i els de Duda tenien el factor pista a favor. No va caler tercer partit. Al primer, victòria murciana per 2-3. Al segon, un ampli 7-2 feia campió al Pozo després de dues temporades.
Wilde no només va ser el màxim golejador del playoff, també va ser-ho de la lliga regular. En total va sumar 46 gols, una xifra interessant sobretot si recordem les últimes (l’any anterior el “pitxitxi” va ser Betao amb 32 i dos anys enrere, Schumacher amb 39). Repassem els cinc màxims golejadors de la temporada 2008-2009:
1. Wilde (El Pozo Murcia) 46 gols (35+11)
2. Schumacher (Interviú) 37 gols (32+5)
3. Fernandao (Barça) 35 gols (31+4)
4. Fernandinho (Azkar Lugo) 34 gols
5. Jaison (Carnicer Torrejón) 29 gols
Observem el domini total de Wilde en la tasca golejadora. Schumacher semblava tornar a recuperar la seva millor versió, però d’aquests noms ens criden l’atenció els altres tres. Fernandao, que havia estat capaç de marcar 51 gols l’any 2006 amb Martorell, semblava tornar a la seva millor forma, tot i que no va poder portar al Barça endavant als playoffs. Destaquen també els altres dos noms: Fernandinho, gran golejador, en va fer 34 sense jugar al playoff; i Jaison, que tampoc va poder classificar a Carnicer entre els vuit millors. El màxim golejador nacional va ser Cogorro, un jugador que ha passat per un munt d’equips, i que aquell any defensant la samarreta de Gestesa Guadalajara va fer-ne 27. Tot i això, el conjunt alcarreny va estar a punt de baixar.
LNFS 2009-2010
La temporada passada va ser força espectacular, sobretot gràcies a que es va recuperar la sèrie final a 5 partits. El futbol sala mereixia un desenllaç de lliga amb més partits, més gols, més espectacle. El Pozo Murcia va tornar a dominar amb mà de ferro tota la lliga, i aquesta temporada també va guanyar la Copa. Wilde va tornar a ser la referència en atac, i Vinicius seguia sent el cervell i el talent. El domini va ser tal, que a la lliga regular els murcians van treure 8 punts de marge respecte el segon, Interviú. Aquesta temporada també va ser el ressorgiment del Barça, capaç d’arribar a semifinals tot i tenir el factor pista en contra als quarts de final i la idea que Lobelle podia ser una alternativa. Aquesta temporada però, els gallecs es van quedar sense opcions. Van arribar a la final de Copa però van perdre amb El Pozo. I a la lliga, tot i fer un bon paper, no van aprofitar el factor pista a favor contra el Barça i van caure eliminats a la primera ronda, tot i que dos dels tres partits es van decidir a la tanda de penals. Marfil Santa Coloma va fer un gran any i també es va classificar pels playoffs, en part gràcies a la gran explosió golejadora d’Héctor Albadalejo. Marfil va caure eliminat als quarts de final a mans de Caja Segovia. Pel que fa al campió, El Pozo, va eliminar a Carnicer i al Barça a semifinals i es va trobar a la final a un rival que ningú s’esperava: MRA Navarra. Els d’Imanol Arregui, setens a la fase regular, van donar una de les sorpreses de la dècada i es van carregar a Interviú als quarts de final. A més per la via ràpida, en dos partits. I a semifinals, i també amb el factor pista en contra, van superar a Caja Segovia. Els navarresos van fer història. La final semblava tenir un favorit clar, però Navarra va donar guerra. Els dos primers partits a Múrcia van ser molt ajustats, tot i que els de Duda van guanyar per la mínima els dos enfrontaments (3-2 i 2-1). Al tercer partit, els de Pamplona van guanyar 3-1 i posaven l’ai al cor dels murcians. Però al quart partit, El Pozo va fer el seu millor partit i va destrossar a MRA Navarra guanyant-lo per 1 a 6. El somni navarrès es va acabar i El Pozo començava a ser llegenda després de guanyar dues lligues seguides.
Wilde va tornar a ser el màxim golejador de la lliga amb un total de 47, un més que l’any anterior. Aquest any però, també va trobar recolzament en Vinicius que en va sumar 32. Repassem la taula:
1. Wilde (Pozo Murcia) 47 gols (36+11)
2. Héctor (Marfil) 36 gols (35+1)
3. Vinicius (Pozo Murcia) 32 gols (27+5)
4. Jaison (Carnicer Torrejón) 30 gols (28+2)
5. Eka (Lobelle) 29 gols (28+1)
Wilde, Vinicius i fins i tot Jaison no sorprenen, però el que més crida l’atenció són els 36 gols d’Héctor. Juntament amb Dani Salgado van liderar una gran temporada del conjunt de Santa Coloma i va ser l’autèntic golejador de l’equip. Va ser el màxim golejador nacional i els seus números gairebé van estar al nivell de Wilde. Eka apareix com a últim nom, tot i que també va fer un gran any. En canvi no apareix cap jugador del Barça: els de Carmona van tornar a patir a la tasca realitzadora i el seu màxim golejador va ser Fernandao amb 19 gols.
Hem vist durant aquest gran repàs com han aparegut molts noms que s’han anat repetint i equips que han triomfat. Avui la pregunta és doble: quin és el millor jugador de futbol sala que heu vist? I el millor jugador que recordeu haver vist a Les Corts? Aquesta darrera pregunta pot incloure a jugadors que encara estiguin al club! No sigueu tímids!
Marc Brau
