El Sergio González Pérez, natural de Montcada i Reixac, amb només 21 anys, és un dels esportistes més estimats a la seva localitat, pel que ha aconseguit i per la seva personalitat. Jugador de l’Aspil–Vidal Ribera Navarra F.S. de 1a Divisió acaba de ser convocat per primera vegada amb la Selecció Espanyola Absoluta (abans ja ho havia estat per les seleccions sub19 i sub21) amb qui ha disputat dos amistosos contra Romania anotant un gol en la victòria per 0 a 3 del primer partit. El Sergio té una part del seu cor de color verd. Guarda molts bons records del seu pas per Les Corts, entre ells un subcampionat d’Espanya Cadet o la Copa Catalunya aconseguida el mateix 2013 davant el Barça per 1 a 7 a casa dels blaugrana, la Ciutat Esportiva. En una setmana tant important per ell ens ha dedicat uns minuts.
Convocat amb la Selecció Espanyola Absoluta. T’imaginaves que aquest moment arribaria algun dia?
Per mi és un somni complert. Des de ben petit que m’he marcat com a objectiu més alt el fet de poder defensar la samarreta d’Espanya. Tot i això, és una notícia inesperada totalment ja que hi ha abundància de jugadors nacionals amb un gran nivell. A més, sóc el jugador més jove de la convocatòria i això contribueix a que encara sigui més inesperada.
Abans d’arribar fins aquí, has passat per grans equips.
Dels 5 als 8 anys vaig jugar al Montcada FS, tres anys més al FCBarcelona (segon any de benjamí i els dos d’aleví), quatre sent mamut (infantil i cadet), tres més al FS Garcia de Santa Coloma (tres anys de juvenil tot i que vaig jugar amb el filial i el primer equip), un any al FC Barcelona B i ara dues temporades al Ribera Navarra FS de Tudela.
Una trajectòria que pocs jugadors tenen. Vas formar part d’una generació màgica de Les Corts (Oriol Santos, Miquel Feixas, David Álvarez, Nil Closas…), de la qual diferents jugadors esteu competint al màxim nivell. Quins records tens de les teves temporades com a mamut?
Sempre he portat amb orgull el fet de ser un mamut més. Tots els records d’aquella etapa són més que bons. Conservo molts amics d’aquells temps i estic totalment segur que decidir jugar a Les Corts va ser una de les decisions més encertades que he pres a la meva vida esportiva. Només puc agrair tant als companys com als entrenadors la rebuda que em van donar i el tracte que vaig rebre, en especial al Miquel Escalona que va saber transmetre’m que el millor per mi era continuar al club com a cadet de segon any (on jo tenia dubtes de si continuar o no) i, a partir de llavors, la meva ‘carrera’ no va parar de millorar. Per mi, les pistes i el pavelló de l’Illa sempre seran especials i, gràcies a tots els mamuts, sento que segueixen sent casa meva.
Què diries als més joves que vesteixen de verd i tenen ganes d’intentar assolir objectius ambiciosos?
El primer és valorar el club on s’està. Ningú m’obligava a anar des de Montcada fins a Les Corts quatre cops per setmana però tenia clar que era el millor per mi. En temes de formació, no crec que hi hagi club millor. Així que seguir tots els consells i indicacions dels entrenadors és molt important per seguir avançant esportivament. El següent que els hi diria és que gaudeixin jugant, que realment practiquin aquest esport perquè els agrada. No tinc cap dubte que fent això és molt més fàcil treballar i arribar ben lluny.
Ben lluny com tu! Com és el dia a dia d’un jugador de la màxima divisió?
El primer és llevar-se d’hora per esmorzar fort i tenir energia per tot el dia. Aprofito per afegir que la dieta és molt important. Menjar de tot i, sobre tot, en les quantitats adients és necessari per jugar al nivell òptim. En el meu cas personal, tant esmorzar com sopar són dos àpats especialment abundants ja que conec el meu organisme i és d’aquesta forma amb la qual em sento millor, amb més ganes de fer totes les activitats diàries; però cada persona és un món i això no és una norma universal.
Important menjar bé. Segueix.
La segona activitat del dia és entrenar o estudiar, depèn de si és dia de doble sessió o només tenim una sessió per la tarda. Després de dinar i descansar una estona, al Ribera Navarra FS tots els jugadors del planter som entrenadors d’un equip de l’escola així que hem d’anar a entrenar els petits. Berenar per agafar forces i ràpidament a realitzar la sessió d’entrenament amb el primer equip. Per últim, en cas de molèsties o simplement per prevenció, visita al fisioterapeuta i cap a casa a recuperar tota l’energia gastada amb un bon sopar.
I a dormir.
Si! M’agradaria recalcar que el descans també és molt important i jo, personalment, agraeixo moltíssim dormir les 8 hores reglamentàries tots els dies.
També estudies… I un doble grau! Com ho combines?
És important no oblidar la part intel·lectual i personal. He de treure temps d’on puc per estudiar: matins i tardes lliures, viatges amb bus, diumenges de descans… Qui fa una cosa perquè li agrada troba moments per fer-ho, sense cap mena de problema.
Si juguessis a futbol 11 i fossis jugador de la Selecció Espanyola segurament estaries guanyant molts diners. En el nostre món això no és així.
Tinc clar que el futbol sala s’acaba, més d’hora que tard, i m’he de buscar un futur lluny dels pavellons. Aquestes dues vessants de la meva vida, tant l’esportiva com l’acadèmica, per mi són igual d’importants i m’omplen com a persona.
Tornem al futbol sala del màxim nivell… Quin és el jugador que has tingut com a rival que t’ha impressionat més?
Com a rivals, els jugadors més difícils de defensar són Ricardinho i Dyego Zuffo. Per la meva posició al camp em toca defensar-los i la veritat és que són jugadors amb una qualitat incalculable.
I un company d’equip?
Destacaria que el jugador que més m’ha meravellat en una sessió d’entrenament o un partit quan jugava al FS Garcia ha estat Dani Salgado. L’he vist realitzar accions tècniques i prendre decisions que només estan a l’alçada de cracks mundials.
Els èxits esportius i personals no arriben per casualitat. Quins diries que són els secrets que t’han fet arribar on ets?
La constància i la il·lusió són valors que sempre m’han acompanyat. Crec que sense això, tot treball serà insatisfactori. A més, estic molt orgullós d’on vinc: del meu poble, la meva gent i la meva formació en l’àmbit esportiu i acadèmic. Recordar-me de totes les persones que m’han ajudat sempre a fer realitat els meus somnis és un motor per seguir endavant. Finalment, el factor determinant crec que és el ser feliç: jugo a futbol sala perquè és l’esport que estimo i em fa sentir alegre. Estic segur que sentir-te afortunat del què fas t’ajuda a donar el teu millor nivell.
Gràcies per l’entrevista. Ja saps que això és casa teva. Si vols afegir alguna cosa més…
Només tinc paraules d’agraïment per un club senyor com Les Corts i la gent que el forma. Sóc i sempre seré un mamut més!!!
*Fotografia Ribera Navarra F.S. – via José Miguel Elizondo
*Fotografia Selecció Espanyola – via Federació de Futbol de Romania
